14/11/2020

¿Realment calia que arribés una pandèmia?

2 min

¿De veritat ens calia patir una pandèmia per constatar que som éssers vulnerables, contingents, necessitats de la companyia i del suport dels altres i que, malgrat el progrés, vivim a la intempèrie del món? ¿De veritat ens feia falta una pandèmia per saber que mantenim una societat amb terribles desigualtats, on les escletxes econòmiques i culturals són cada dia que passa més profundes? ¿De veritat ens pensem que tota la classe política és igual, que votar Trump o Bolsonaro és el mateix que votar Mujica, l’expresident de l’Uruguai?

Ras i curt: ¿no sabíem que hi ha rics i pobres? ¿Corruptes i gent que paga els impostos? ¿Gent que neda en l’abundor al costat d’altres que no tenen el mínim per subsistir? ¿No tenim ulls per veure les panxes inflades de les criatures desnodrides? ¿Penseu que les comunitats educatives abans de la pandèmia no sabien quines criatures i joves de les seves aules no tenien ordinadors ni una bona connexió wifi? ¿O que desconeixien les històries dels que reben beques o necessiten activitats extraescolars per disminuir la manca d’equitat?

Som hereus d’una època de retallades aplicades amb bisturí en allò que és de tots. Allò que és de tots remet a la sanitat, a l’educació, a la cultura i als serveis socials, que van patir regatejos que ara paguem i pagarem durant anys si la situació no s’inverteix. Fixem-nos en el cas de l’educació. Pel cap baix caldria dedicar-hi el 6%, que és el que apareix a la LEC, encara que molt ens temem que ja deu ser una quantitat superada -i ara s’hi dedica el 3%.

La pandèmia no ens ha descobert res. Això sí, ens ho ha descarnat tot. Tenim totes les ferides obertes, les econòmiques i les emocionals. Però encara hi ha esperança si sabem fer realitat el que ja sabem: que hem de prioritzar els quatre eixos, perquè si no ho fem no haurem après res. Prioritzar el personal sanitari i la recerca. Prioritzar l’educació, especialment la d’aquells en risc d’exclusió social. Prioritzar la cultura, perquè quan es tanquen espais de cultura s’empobreixen els marcs de referència que ens ajuden a pensar qui som i on volem anar. I prioritzar la gent gran, les famílies sense feina i les que no tenen més remei que ocupar els pisos dels voltors que viuen de les necessitats dels més vulnerables.

stats