Si teniu gaires fills o nebots és probable que passeu per l’experiència d’assistir un munt de vegades a les actuacions escolars, audicions musicals, actuacions de la coral, representacions teatrals o espectacles de dansa. Si, a més de pares, sou professors, encara millor. O pitjor. En el meu cas, són inoblidables les festes de final de curs de l’escoleta on anaven els meus fills petits. Disfressaven d’homenets els nens de tres anys, amb corbata i ulleres de sol, i els feien fer una mena de ball, per dir-ne d’alguna manera, amb les nenes vestides de donetes, amb els llavis pintats i sabatetes de tacó alt. Érem molts els pares que en sortíem perplexos i debatíem fins a quin punt aquest mal gust i aquest sexisme absurd eren motiu de queixa formal. Però ens n’oblidàvem, perquè més enllà de la poca gràcia d’alguna de les actuacions, als pares ens diverteix qualsevol cosa que els nens facin damunt de l’escenari. Ens diverteix que s’equivoquin de pas de dansa, que perdin la parella de ball o que no recordin el text d’una peça de teatre.
Però després es fan grans, i la cosa ja no té tanta gràcia. Crec que és exigible que les festes escolars tinguin un cert nivell. Com les matemàtiques, la literatura o la química, el que fem damunt d’un escenari ha d’anar per nota. I em sembla que és força general que, cada vegada més, aquesta mena d’actes caiguin en la improvisació i siguin un calaix de sastre de les dubtoses habilitats dels alumnes més disposats a exhibir-se.
Aquesta falta d’un mínim rigor té força relació amb les possibilitats que ofereixen les sales d’actes dels centres d’ensenyament. Ens ocupem de les aules i de les sales de professors, però sovint les sales d’actes són com d’un altre món i una altra època: sense espai escènic, sense focus, sense un piano en condicions, sense una acústica decent, sense recursos tècnics... Una sala d’actes en males condicions és símptoma d’un centre escolar poc actiu i poc obert al barri i als pares. Què ens està passant? El millor antídot de la virtualitat en què s’estan perdent els nostres adolescents és el que passa de veritat al seu voltant. Res com una bona sala d’actes activa i participativa, on la gent canti bé, balli bé, faci teatre bé, i s’hi pugui fer des d’una conferència sobre els possibles planetes amb vida fins a un recital de poesia.
