Doncs sí, avui sí que toca

Fa bastantes dècades que ens van robar el dret a l’horitzó. No ja per les inevitables tanques publicitàries que apareixen en qualsevol línia del paisatge, sinó també per la impossibilitat de caminar per la ciutat sense que els ulls hagin de veure un anunci. El mercat i les autoritats van pactar que no teníem dret a disposar, en el nostre camp visual, de cap espai buit d’estímuls per consumir o ser d’una determinada manera. No podien existir el cel o el terra urbà buits, pintats tan sols de blau, gris o verd neutres.

Sí que hem tingut, els últims anys, petites victòries publicitàries contra grans interessos aconseguint, per exemple, que el tabac i l’alcohol no formessin part dels grans esdeveniments esportius. Petites i enganyoses limitacions de la publicitat a contracor del diner. Es va inventar, per exemple, allò de la limitació publicitària per graduació alcohòlica i avui veiem que no existeix felicitat d’estiu sense la companyia d’una cervesa o samarretes esportives alcohòliques a les quals s’afegeix “0,0”. Tot plegat perquè les lleis no s’atreveixen a deixar clar que de determinats productes i situacions no se n’ha de fer publicitat.

Parlo avui del tema perquè soc limitadament culer i veig futbol a la televisió. I ja fa temps que he de veure una insuportable dosi d’anuncis de joc online, d’apostes amb tota mena de versions sobre les incidències i els resultats del partit. Podria passar del tema perquè quan arriben desconnecto. Però és que, abans o després, rebré una trucada de la premsa per parlar sobre les addiccions juvenils al joc, o d’alguna família buscant formes d’ajuda.

Misèria reguladora! No, no hauria d’estar permès cap tipus d’anunci, cap, quan el que s’està suggerint fer o comprar té una alta probabilitat de generar dependències, problemes personals i socials. El joc d’atzar, en totes les seves versions, no pot tenir publicitat, cap ni una, no pot ser divulgat i estimulat. No. Sense matisos ni varietats. No caldria tractar la majoria de les addiccions si abans no les facilitéssim. Quan en aquest país teníem un govern una mica progressista i d’esquerres, es va limitar la velocitat de resposta a les màquines escurabutxaques, es va prohibir la distribució de vals i promocions joves de l’alcohol, etc. Eren altres temps. El poder real sempre torna per tenir ciutadans consumidors fidelitzats.