Nadal amb un adolescent
Està clar, t’ho miris com t’ho miris hi ha un fotimer d’avantatges. No cal fer corredisses a les tantes de la nit, escales amunt i escales avall buidant el maleter del cotxe ara que sembla que per fi s’ha adormit. Tampoc cal fer jocs de mans amb el tió, transformant pells de mandarina en monedes de xocolata quan és al lavabo fent la banyera amb la mama. També t’estalvies preguntes incòmodes sobre la semblança del pare Noel amb el veí de l’escala o la del rei Gaspar amb el regidor de festes. Fins i tot ja no cal amagar els catàlegs dels centres comercials, aquells fulls on el teu infantó ha encerclat totes i cadascuna de les joguines, fins i tot les que no sap ni què coi són.
Encara hi ha més bones notícies. No t’has d’empassar cap festa escolar, d’aquelles que duren tres hores que en semblen sis i el teu nen no surt fins al final de tot, amb cara d’enfadat, sense cantar res de res i amagat darrere d'un talós que en fa dos com ell i el tapa tota l’estona. No li has de fer aprendre cap verset de Nadal ni portar-lo a un parc infantil on totes les atraccions estan dissenyades perquè es trenqui el coll. No, tot això ja t’ho has estalviat per sempre més. El nen ara ja té pèl per tot arreu i l'única cosa que et demana per festes és si pot arribar a les sis de la matinada la nit de Cap d’Any, que no seria tan greu si no fos perquè l’hauràs d’anar a buscar i acabaràs fent de taxista de sis adolescents amb cara de buidar-ho tot damunt la tapisseria del teu cotxe nou.
El bo del cas és que amb tanta bona notícia no s’acaba d’entendre el teu posat. Sembla que et falti alguna cosa. Tot i que ho tens tot controlat, els regals comprats i el dinar encomanat, alguna cosa no funciona. La dona ja t’ha enxampat tres vegades mirant l’àlbum de fotos de festes de fa anys, quan et passaves tot el matí tancat al rebost cantant la cançó del tió mentre el teu marrec et deia que ja n’hi havia prou, que com no el deixessis sortir et fotria cop de garrot. Ves que no sigui que les festes que ara venen són la prova més evident que tenir fills, sobretot quan són petits, és esgotador i caòtic i estressant com cap altra cosa, però al mateix temps és el temps més màgic, lluminós, bonic i tendre que tindràs a la teva vida.
