El monstre al laberint
Les grans institucions culturals d’un país han d’estar a l’alçada. Un exemple: el Gran Teatre del Liceu és un referent mundial de l’òpera i d’altres manifestacions relacionades amb la música. Però quan aquest estar a l’alçada es manifesta en la seva màxima expressió és en el moment en què s’aconsegueix establir complicitats amb tota mena de públic, el previsible i el no previsible.
Hem tingut ocasió de viure un d’aquests moments, d’aquestes complicitats: el Liceu al servei dels joves. Hem anat a veure El monstre al laberint, una òpera que entra dins del programa Liceu Aprèn. La música és de Jonathan Dove i la lletra d’Alasdair Middleston. L’orquestra del conservatori del Liceu, com tota la infraestructura colze a colze amb vint centres de secundària (un total aproximat de sis-cents adolescents acompanyats dels professors i professores), tots plegats han estat protagonistes d’una òpera participativa, d’un projecte col·lectiu i profundament transformador.
Un espectacle inoblidable veure aquells adolescents bellugant-se per l’escenari i per la platea, cantant i donant vida a la lletra de Jonathan Dove. A més, com que es tractava d’un mite, el mite de Teseu, el noi que va matar el Minotaure, s’ha plantejat com a recurs didàctic l’actualització dels elements centrals del mite clàssic. Un mite es recrea constantment. Avui tenim altres monstres. Avui tenim altres herois i heroïnes que naveguen en pasteres pel Mediterrani. Avui tenim una altra mena d’aventura. Els mites tenen la propietat de fer-nos replantejar el nostre present, justament perquè son mites i perquè esdevenen clàssics en constant actualització. Emocionats, vam contemplar les emocions que apareixien dalt de l’escenari. Al Liceu aquests centres de secundària van mostrar que hi ha un molt més enllà en la manera d’educar, que sempre és possible crear il·lusió, entusiasme i compromís.
El Liceu, com està passant amb altres institucions, aconsegueix el seu sentit màxim quan és capaç de fer propostes pensant en tota mena de públic, sobretot en els joves. Les noies i els nois d’aquests instituts no oblidaran la seva actuació, ni els llargs aplaudiments que van rebre. Felicitats a tots plegats i ja avisem que aquesta feina té futur.
