18/06/2016

Memoritzar o entendre? (i II)

2 min

La memòria no és un blindatge contra la comprensió sinó, ben al contrari, és una facultat que cal aprendre a utilitzar per facilitar la comprensió. Això és el que sempre hem sabut i el que deia Bloom amb la seva famosa taxonomia del domini intel·lectual als anys cinquanta.

Els psicòlegs cognitius fa temps que ens diuen que en el domini de les matemàtiques és essencial ensenyar als alumnes a diferenciar entre l’estructura profunda i la superficial d’un problema. És a dir: cal ensenyar-los a llegir els enunciats dels problemes. Posaré un exemple:

1) ¿Si un fuster fa una cadira de fusta al dia, quants dies trigaran 5 fusters a fer 20 cadires si treballen tots a aquest ritme?

2) Un vaixell que navega a 5 milles per hora triga 5 hores a anar del port A al port B. ¿Quantes hores trigaran 5 vaixells a fer el mateix recorregut si naveguen a aquesta mateixa velocitat i surten tots al mateix temps?

L’estructura superficial dels dos problemes sembla la mateixa i això és el que confon sovint els alumnes, que no s’adonen de les diferències de la seva estructura profunda. Cada vegada veig més clar que en l’arrel de la major part dels fracassos escolars hi ha un dèficit de comprensió lingüística.

Com s’aprèn a llegir problemes? Bàsicament, resolent molts problemes de diferent tipus i reflexionant sobre les semblances que tenen i les diferències. Cal repetició perquè la transferència -l’aplicació del que s’ha après en un camp a un altre-és més complexa del que ens agradaria creure. No hi ha dreceres per aprendre a utilitzar de manera intel·ligent la memòria. La repetició també ens ajuda a aconseguir els automatismes que fan més fàcil la resolució de problemes.

El 24 de maig, PISA in Focus publicava un altre informe, dedicat a les actituds dels alumnes de baix rendiment davant els problemes de matemàtiques. Deia que el que caracteritza aquests alumnes és la seva feble perseverança. Davant les dificultats, abandonen ràpidament perquè tenen la sensació que el seu esforç és inútil. L’informe afegia una dada interessant: els alumnes de baix rendiment que participen en activitats extraescolars de matemàtiques tenen més interès en aquesta matèria que els que no hi participen. “Aquests resultats sembla que indiquen -concloïa- que les activitats extraescolars relacionades amb les matemàtiques [...] són potser més estimulants del que es té tendència a creure”.

stats