Massa antibiòtics per a les otitis

Molta gent ja sap que els antibiòtics són inútils contra els virus. No s’han de prendre per als refredats, la grip, la varicel·la, el covid... excepte en els casos, poc freqüents, en què aquestes malalties s’hagin complicat amb alguna sobreinfecció bacteriana greu. 

He tingut molta cura a dir “no s’han de prendre”; no “no cal prendre”. “No cal” indicaria que és opcional, que no és imprescindible, però “per si de cas...”. Però els antibiòtics innecessaris no són opcionals: són perillosos. Poden produir efectes secundaris, no sempre lleus, i, sobretot, acceleren l’aparició de microbis resistents als antibiòtics, que en aquest moment ja causen desenes de milers de morts cada any a Europa.

Desgraciadament, aquesta comprensió cada cop més clara que “els virus no es tracten amb antibiòtics” sembla que porti molta gent (incloent-hi alguns metges) a creure també que “els bacteris s’han de tractar sempre amb antibiòtics”. Un greu error. 

Fa un segle no hi havia antibiòtics. La meningitis bacteriana i la septicèmia eren gairebé sempre mortals; molta gent moria de pneumònia i de pielonefritis. Però otitis, amigdalitis, cistitis, de debò creieu que eren malalties mortals? És difícil trobar un nen que no hagi tingut mai una otitis; creieu que, fa un segle, tots morien, o es quedaven sords?

Ja fa anys que la Generalitat (https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/1114) diu que “els nens i nenes més grans de dos anys i sense cap factor de risc addicional no haurien de prendre antibiòtics de forma rutinària per a l’otitis”. Penso que es queden curts; m’agraden més les recomanacions britàniques (busqui el nom de qualsevol malaltia i les sigles NHS a internet; normalment hi ha bona informació). Diuen: “La major part dels casos d’otitis es curen sols en pocs dies, i normalment no cal anar al metge”, i habitualment els antibiòtics només es plantegen en nens més petitts de tres mesos, o més petits de dos anys amb otitis bilateral, o amb supuració, o en nens amb fibrosi quística o cardiopatia congènita.

Un article nord-americà recent (Jamapediatrics.2021.6575) ens anima a repensar el nostre tractament per a l’otitis. La vacunació generalitzada contra el pneumococ ha fet variar els causants habituals de l’otitis, que ara són menys agressius, i en la majoria dels casos l’antibiòtic no aporta cap benefici.