28/12/2021

Llengua i escola

2 min

Sempre s’ha dit que a Catalunya no hi ha un conflicte lingüístic. Però recents esdeveniments podrien fer pensar que, si no hi ha un conflicte, és perquè aquells que gosen expressar una opinió diversa, o demanar un petit canvi, reben una resposta tan massiva, irada i contundent (tota la força d’un govern i dels seus mitjans de comunicació davant d’una sola família), que molts prefereixen no dir res. Algú podria tenir la desagradable sospita que la pau social al nostre país no neix de la concòrdia, sinó de la por.

Hi ha una manera molt senzilla d’aclarir la situació, la manera democràtica i civilitzada amb què als catalans ens agrada resoldre les discrepàncies: posem les urnes. 

Posem les urnes a cada escola i a cada classe de Catalunya, abans de començar cada curs. Urnes ben posades, amb totes les garanties, amb cens i interventors, amb papereta i sobre i vot secret, per tal que tothom tingui dret a donar la seva opinió i ningú no pugui ser assenyalat, menystingut o assetjat per defensar la llengua. Que tots els pares i mares puguin votar (un vot cadascú, perquè no podem exigir que estiguin completament d’acord i no podem permetre que un d’ells imposi la seva voluntat a l’altre). I que votin també els alumnes, a partir de l’edat que es consideri adient. Que cadascú digui quin percentatge vol de cada llengua, entre un 10% i un 90 %. I que es faci la mitjana de cada classe i s’apliqui al més exactament possible, sense cap interferència política o judicial. 

Podria ser, esclar, que alguns, per tal de fer baixar o pujar la mitjana, votessin 10% o 90%, quan en realitat volien una xifra intermèdia. Però els extremistes d’un costat i l'altre es compensarien i en qualsevol cas pares i alumnes podrien detectar-ho fàcilment i adaptar la seva estratègia l’any següent.

I així, quan a totes les escoles de Catalunya el resultat sigui proper al 10%, ben llunyà d’aquell fatídic 25 %, serà palès per a tots que el nostre sistema d’immersió lingüística no és cap imposició, sinó una demanda unànime del poble sobirà. 

I si en alguna escola el resultat fos un altre, per improbable que això pugui semblar... bé, potser caldria pensar que ens havíem equivocat, que el suport la immersió no era tan gran com semblava, i que hi ha en aquest país una minoria que no vol conflicte, sinó només respecte. 

stats