Saber quines són les nostres emocions, comprendre per què són les que són i aprendre a transformar les ingrates o difícils ens pot reportar quatre grans beneficis: sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, sentir-nos millor amb els altres, que els altres se sentin millor amb nosaltres i deixar una petjada més positiva per allà on passem. Qui no desitja alguna d’aquestes quatre coses o totes quatre alhora? Semblen quatre raons prou poderoses per desactivar qualsevol reticència envers l’educació emocional. Però a vegades cal afegir-ne una altra d’addicional, validada científicament, que sona més contundent i esdevé també més convincent: tenir cura de les emocions ens deixa en millor disposició per aprendre i ens permet fer un ús intel·ligent i ètic del que aprenem.
L’educació emocional que hem d’impulsar famílies i escoles no pot fer perillar l’aprenentatge, sinó que l’ha de facilitar i potenciar. No ha de provocar impactes emocionals intensos, sinó desvetllar i cultivar la sensibilitat. No ha de suposar un obstacle per al saber, la cultura, l’art o la ciència, sinó una aliada per viure, conviure i educar millor. No ha de contraposar coneixement i emoció, sinó contribuir a harmonitzar-los. Tan nefast seria, posem per cas, un violinista amb una gran tècnica però incapaç de vibrar amb la música, com un altre que vibri profundament però que desafini.
Les neurociències han demostrat -i la majoria ho devem haver pogut comprovar- que quan estem bloquejats emocionalment ho estem també intel·lectualment. La manca d’emoció o d’impulsos que ens moguin a actuar (això és el que significa etimològicament el terme emoció ) sol comportar un baix rendiment. Un excés d’emocions també pot fer davallar el rendiment. D’emocions, doncs, ni poc ni molt. El màxim rendiment es produeix normalment en un nivell mitjà d’activació emocional. Mihály Csikszentmihályi anomena “fluir” el nivell d’activació òptim que aconsegueix posar les emocions al servei de l’aprenentatge i del rendiment. És un estat en el qual les emocions hi són però no ens destorben. Pares i mestres hem d’ajudar els fills i alumnes a generar aquest estat que ajuda a fer millor el que fem, a entendre’ns millor amb qui ho fem, i a gaudir i fer gaudir més plenament.
