05/08/2021

Excursió d’estiu

2 min

Va ser a mitjans de juliol, baixant des del monestir de Sant Pere de Rodes fins a la Selva de Mar. Ells parlaven. L’un, en Domènec, feia una lliçó sobre els ocells; explicava a quins llocs d’observació anava, com s’havia de preparar i de la importància de prendre bones fotografies, encara que, com diuen els entesos, avui ja està tot fotografiat. L’altre, en Jordi, ens va sorprendre quan de cop i volta va treure de la butxaca un tros de llauna rovellada i ens va dir que d’allò se’n podia fer una obra d’art, que només calia posar-hi un marc perquè canviés la nostra mirada. 

Primera reflexió: això fan els bons mestres. Saben coses i les saben explicar. Això no ha de ser incompatible amb la idea que l’aprenentatge es construeix de manera col·lectiva, mitjançant la interacció. Però és que escoltar-los era un plaer! Hi ha ocasions en què ens toca callar, escoltar i, com a molt, plantejar una pregunta que no els desviï del tema i que escaigui al discurs que es construeix. 

Segona reflexió: poseu-li un marc. A qualsevol alumne només cal posar-li un marc perquè canviï. Busquem-li noves formes, procurem interpretar el que ens diu, mirem de manera atenta quin és el seu perfil i segur que descobrirem alguna cosa que se’ns escapava. Situem-nos en el no dit del que es diu, perquè no hi ha dubte que en aquest espai sempre farem noves descobertes.   

Ara que està de moda parlar del mestre com a acompanyant, ens toca reivindicar també el mestre que ens fa sentir ignorants, no perquè ho pretengui, sinó perquè ens ensenya a llegir d’una nova manera les coses del món. Després d’aquesta excursió matinera, d’aquestes classes magistrals que vam escoltar, ens fa vergonya utilitzar el terme ocell per tot allò que vola, perquè hi ha falciots, orenetes, roquerols, i també hi ha nius d’oreneta comuna que no s’han de confondre amb els nius que fan les orenetes cuablanca. En la mateixa línia, quan per terra trobem la part de dalt d’una llauna de beguda, Déu ens en guard de donar-hi un cop de peu o de limitar-nos a fer un acte de civisme i llençar-la a les escombraries. Tot és susceptible d’esdevenir obra d’art, només cal saber mirar amb noves expectatives i buscar el marc adequat. El que dèiem, dos mestres que no callen, dos mestres que amb el seu saber ens fan venir ganes de llançar-nos a l’aventura d’aprendre.  

stats