L’EXPLORADOR REPRIMIT

Virus i contagis

Vivim dies parcialment marcats pel coronavirus. Els impactes econòmics, relacionals, irracionals, de tranquil·litat o pànic, de calma o d’hipocondria entre els ciutadans són significatius. De moment no sembla que tingui cap impacte de preocupació singular entre infants i adolescents (tot dependrà de com evolucioni la histèria contagiosa dels seus adults). Pensant, però, en els adolescents, tinc la sensació d’estar davant d’un exemple paradigmàtic de com educar a partir de la vida, de com la realitat dinàmica pot ser la base dels aprenentatges.

Imaginem una classe de tercer d’ESO i una família amb adolescents. Per uns dies, la biologia troba sentit. Fer descobrir bacteris i virus i les seves diferències o com s’alteren els funcionaments cel·lulars pot ser atractiu. No sembla gaire complicat investigar els recorreguts que fan les mercaderies i d’on ve allò que consumin revisant titulars sobre congressos, boicots, aturades en la producció de bens. Fins i tot es pot fer una anàlisi de quins grups socials paguen les factures de les crisis. També podem ocupar-nos de la salut. Els contagis, com la cirrosi, queden lluny de les preocupacions de la majoria d’adolescents, però necessitem que esdevinguin persones autònomament saludables. Com aprenen a protegir-se? Potser el taller sobre els preservatius ha de fer comparacions amb la moda icònica de les mascaretes. No són personatges propensos als hàbits, però ho podem aprofitar perquè n’acceptin algun sobre la higiene del dia a dia, ni que sigui descobrint entre petons l’atractiu d’una boca neta.

El gran repte, però, són els riscos. Qualsevol situació que genera una cara adulta de pànic esdevé atractiva per a un adolescent. Volem tenir una llista de perills a evitar i poder dissuadir els més joves. Però, vivint en la societat del risc imprevisible, és complicat. Per a un adult el risc és por. Per a un adolescent, el risc és vida. El virus ens recorda que hem d’educar en la gestió dels riscos. També podem dedicar-nos a educar en la por. Els i les adolescents també en tenen (enmig d’altres malestars) però ara, mirant els seus adults, podrien descobrir tot allò que la por té d’irracional o de construcció interessada per part d’un poder o un altre. Encara podríem continuar treballant el control i, inevitablement, hauríem d’abordar l’exclusió, els rostres exclosos com a bocs expiatoris de les nostres dificultats.