Didàctica i política

Els que ens movem en el camp de la didàctica procurem mirar amb un ull la recerca, allò que defensa el saber savi dels investigadors, i amb l’altre els espais educatius, on es manifesta el saber savi dels docents. La catifa vermella queda estesa quan els dos sabers es troben, es contrasten i arriben a una comprensió compartida. Des de la didàctica considerem que els darrers anys hem après algunes coses que poden ser d’utilitat a d'altres -als polítics, per exemple.

Hem après que no hi ha coneixement si no hi ha conflicte. Les discrepàncies són el primer estímul per a l’aprenentatge; hi ha d’haver un conflicte entre el que sé i el que necessito saber per resoldre alguna qüestió important. Aquest conflicte s’ha de delimitar de manera conjunta, per tal que tothom sàpiga de què es parla, perquè no es tracta d’acumular receptes, ni de buscar l’efecte immediat d’una única resposta, sinó de crear un espai de reflexió compartit sobre qüestions que són complexes. També hem après que per aprendre cal obrir la mirada a horitzons fins ara desconeguts. Com ho fem? A través de l’accés a noves perspectives que poden arribar a través de l’escolta, d’una conversa, d’una lectura, de la descoberta de conceptes nous, etc. Sobretot en aquest moment és quan entra en joc l’habilitat que puguem tenir de compartir, de contrastar, d’imaginar, i l’interès per trobar respostes. Les noves mirades es destil·len i s’interioritzen, és llavors quan emergeix la capacitat de pensar més enllà del que pensàvem, d’explorar espais que fins ara estaven ocults. També hem après que hi ha un darrer moment: convertir aquest nou pensament en acció, en una manera diferent, intel·ligible i intel·ligent d’intervenir en el nostre món. 

Tot plegat ens ajuda a entendre que progressem si tenim la capacitat de treballar amb els altres per trobar sortides sostenibles en el temps a les situacions que ens interpel·len. Aquesta és, explicada en poques paraules, la nostra aportació, la que podem fer des de la didàctica. Ara ens agradaria saber quin saber ens aporta l’acció política tal com la considerem. Si també hi ha interès real per resoldre qüestions complexes, si es procura crear una comprensió compartida, si hi ha voluntat d’intervenir de manera més intel·ligent en el món, o si tot és, senzillament, una qüestió de poder. Res més.