Defensar els drets més elementals

Comencem amb una afirmació contundent: el currículum és la vida i la vida té tots els colors i totes les tonalitats. "El bo que és tot", com diu el poeta, per acabar afegint: “i la vida i la mort”. 

Caldrà, per tant, que ens plantegem parlar del canvi climàtic per concloure que es tracta de salvar el planeta, que no vol dir altra cosa que salvar-nos a nosaltres mateixos, perquè al planeta tant li fan les nostres accions, ell continuarà donant voltes al sol fins que l’estrella reina deixi de cremar. També haurem de parlar de les vacunes, de la situació a l’Afganistan i de les agressions a les noies i de... Sens dubte, si més no per fer honor al poeta, també haurem de parlar d’aquesta família que ha fet donació dels pulmons del seu fill perquè una altra criatura visqui. 

Si el currículum és allò que cal saber i entendre per instal·lar-se en aquest món, no podem passar de llarg alguns d’aquests temes. I és aquí on es planteja el problema de fons. ¿Ens limitem a descriure’ls? ¿Els tractem des d’un punt de vista estrictament informatiu? O, al contrari, ¿ensenyem el subsol de cada història? Per posar només un exemple, en aquest mateix diari vam poder llegir que de la guerra de l’Afganistan només en sortia un guanyador. Ho recordeu? La conclusió a què s’arribava era aquesta: guanya la indústria de les armes. Una indústria que mira cap a un altre costat quan a les notícies ens fan saber que aquest hivern milions de persones moriran a l’Afganistan a causa del fred i de la gana. 

Cap a on mirem els mestres i les mestres? Ho repetim: el currículum té sentit si ajuda a instal·lar-se en el món. És responsabilitat nostra posar negre sobre blanc. Aquesta és la nostra feina, malgrat que ens puguin titllar de doctrinaris quan anem més enllà de l’epidermis de les notícies. Això sí, en ocasions fa vergonya explicar com és aquest món que els deixem. L’únic consol que tenim són actes de bondat que fan persones concretes, la capacitat de resistència de molts i, per sobre de tot, la mirada poètica. L’enyorada Marta Mata quan se li plantejaven aquestes qüestions sempre deia el mateix: preservar els drets humans. Sens dubte, cal situar al centre del currículum la defensa d’aquests drets. És un discurs que ve de lluny, però molts elements encara formen part del dir, no pas del fer.