11/04/2020

Confinament ecològic

2 min

Més de vint anys després de Kyoto hem aconseguit reduir les nostres emissions de CO2. I al mateix temps hem descobert que moltes feines i moltes reunions es poden fer des de casa, que no cal agafar el cotxe cada cap de setmana, que la major part dels avions es poden quedar a terra, que podem passar setmanes sense comprar res més que menjar (i paper higiènic), que gran part de les nostres indústries i comerços eren “no essencials”. Hem netejat l’aire de les nostres ciutats, hem reduït els morts a la carretera, hem passat més temps amb els fills, hem descobert que al balcó de davant hi havia veïns. No ho hem fet voluntàriament, tot això. Mentre tot era voluntari l’únic que vam fer és apagar els llums una hora, un cop l’any (potser encenent unes espelmes que contaminen encara més) i demanar amb la boca petita que algú (algú altre!) faci alguna cosa. Ho hem fet obligats pel coronavirus. Bé, obligats pel govern i la policia, perquè el virus sol tampoc ens hauria impedit agafar el cotxe.

Tot això passarà. Sortirem de casa, portarem els nens als gronxadors, visitarem els avis i els amics. Anirem al teatre i al restaurant, a la universitat i a la coral. No només comprarem menjar, també necessitem roba i sabates i mobles i ordinadors. I de vegades, de tard en tard, podem agafar el tren per visitar una ciutat propera, o per anar a la platja o a la muntanya. No hi ha res de dolent en tot això. Fa cinquanta anys (jo hi era, i ho recordo) la vida era bastant suportable, amb unes emissions de CO2 molt inferiors a les actuals.

Tornarem a obrir indústries que no són essencials, però que són importants, útils o convenients. Ara bé, ¿de debò hem de mantenir tota una activitat industrial dedicada a fer coses absolutament inútils? ¿De debò necessitem llençar tanta roba, mobles, aparells electrònics o cotxes que funcionen perfectament només perquè han passat de moda o perquè n’ha sortit un model nou? ¿Realment cal conduir centenars de quilòmetres cada cap de setmana? ¿És que cada habitant d’Europa té el dret i la necessitat de viatjar més en deu anys del que Marco Polo o Colom van viatjar en tota la seva vida?

Quan el virus passi, ¿haurem après a viure d’una altra manera o continuarem cremant el futur dels nostres fills i nets mentre ens manifestem per exigir que algú (sempre algú altre) faci alguna cosa?

stats