19/09/2020

Per les classes a la fresca

2 min

Cada vegada més epidemiòlegs aposten per les classes a l’aire lliure. Aristòtil feia les classes al jardí d’un temple dedicat a Apol·lo, tot passejant. Els seus deixebles eren els peripatètics, que en grec vol dir “els qui passegen”. A Grècia sabien fer teulades, però els teatres, l’esport i les cerimònies religioses es feien a l’aire lliure. I nosaltres no tenim un clima gaire diferent que el seu en gran part del territori. A més, no és qüestió de clima: les classes a l’aire lliure van funcionar molt bé durant una epidèmia de tuberculosi a Nova York, a principis del segle XX. I hi fa fred. A Rússia, les criatures surten al pati a deu sota zero. Aquí ens hem anat tornant gent de pis. Quan plou, suprimim activitats. Quan neva, tanquem escoles. A més de ser fredolics, anem a remolc del que fan els altres. Ens les donem de creatius però renunciem a innovar, no fos cas que una idea nova resultés ser un fracàs. És la por dels polítics. Una mena de por que no tenen països més petits que el nostre, com Dinamarca. Allí, després de la guerra, i davant la falta d’aules, van començar a fer classes a l’aire lliure. En van veure els beneficis i en continuen fent. Ha estat clau ara que les criatures ja han tornat a l’escola. A Espanya, Giner de los Ríos va promoure l’escola a l’aire lliure des de la Institución Libre de Enseñanza, i aquí vam ser valents amb l’Escola del Bosc i l’Escola del Mar. Però ja hem perdut l’empenta.

¿Per què no optem per fer les classes en espais públics oberts i ventilats? Esglésies, monestirs, claustres, parcs, jardins, prats, platges... Només calen abrics, bufandes, pissarres lleugeres i fustes per recolzar-hi el paper i poder prendre apunts. Seria un curs diferent, una experiència que deixaria més bon record que no pas el que, previsiblement, acabaran tenint: un curs ple de limitacions. Un curs amb els professors dels grups de risc angoixats. Amb confinaments de grups quan es detecti un portador. Amb escoles tancades i pares desesperats.

Si els epidemiòlegs i els pedagogs més innovadors, com Francesco Tonucci, hi coincideixen, ¿per què tornem a les aules de sempre? Perdem pistonada. Era una bona ocasió per canviar rutines i descobrir noves possibilitats. Dinamarca aprofita l’aire lliure i té deu vegades menys casos que nosaltres. Però aquí, a més de la pandèmia, patim l’epidèmia d’una prudència mal entesa. En massa coses.

stats