22/06/2021

Cap al mínim esforç

2 min

Als meus alumnes de batxillerat els faig escriure molt. Si puc, als de l’ESO també. Sovint em rondinen, diuen que es cansen i supliquen perquè els faci exàmens tipus test. Alguns col·legues són més de preparar proves en què l’alumne només ha de demostrar el seu coneixement omplint unes caselles amb creuetes. Sí, és molt temptador quan estàs acabant el curs i et desfàs de calor en una d’aquelles aules. Però el test és fàcil de copiar i amaga tot un seguit de mancances que a curt i llarg termini es paguen cares.

L’alumne al qual no li agrada escriure, i no se’l convida a fer-ho, entra en una roda d’involució acadèmica i perd habilitats que hauria de controlar per sempre més en acabar la primària. Em pregunten si les faltes compten, i jo els responc amb la broma que no compten, sinó que descompten, és a dir, resten nota. Per justificar la meva tossuderia els confesso que tenen raó, que acabaria de corregir moltes hores abans si ho fes amb creuetes, i aprovarien més alumnes, però la meva tasca no és aquesta. Més enllà del temari, els exposo, el més important que els ofereixo és la possibilitat de perfeccionar la seva vinculació entre el que pensen i el que escriuen.

Si per les faltes no pots suspendre el batxillerat vol dir, a la pràctica, que la majoria escriuen i llegeixen per sota de les seves possibilitats. Jo puntuo millor els alumnes capaços de raonar i argumentar les seves respostes, més que vomitar unes frases del llibre. I sí, s’aprova l’ESO a molts alumnes amb greus mancances de contingut, i també passa tres quarts del mateix al batxillerat. Però com que tots els nivells baixen en paral·lel, també el de la selectivitat, doncs la magnitud de la tragèdia no es nota gaire. Bé, sí que es comença a notar. Ara resulta que les proves que es fan per entrar a magisteri estan ensenyant les vergonyes del sistema actual. La meitat dels aspirants, que són majoritàriament alumnes de segon de batxillerat, no les aproven. La meitat! I és aquí on les estadístiques comencen a dir clarament que els nostres alumnes, a més de tenir forats greus en cultura general, llegeixen poc o gens, i també els falla la comprensió lectora; tenen poques inquietuds més enllà del seu entorn generacional, i bona part d’ells són incapaços de raonar res mínimament profund en un màxim de 300 paraules. I no ens ha d’estranyar, perquè a les PAU, a més de les creuetes, no n’han d’escriure més de 150.

stats