Reformar el batxillerat?

El batxillerat és un estudi postobligatori. Això vol dir que si t’hi apuntes és perquè vols. A vegades només ho vol la família i a vegades ho vol l’alumne que no vol perdre els amics de l’ESO. El primer de batxillerat n’és la prova. Grups que s’acosten als 40 alumnes, dels quals sempre n’hi ha una quinzena que entren a l’aula per inèrcia més que per voluntat. I això es nota. Faltes sense justificar, adormits després de nits de mòbil, oients que només fan servir la taula per deixar-hi els braços... Estan mentalment a cinquè d’ESO. I aquí és on s’obre el debat.

La majoria que hem fet batxillerat també hem bregat en totes les categories de l’ESO i sabem el pa que s’hi dona. És allò de les competències i la realitat. Aconseguir que un adolescent es passi, com a mínim, els matins de quatre anys de la seva vida tancat en un institut és un repte majúscul. Lluitem contra un món exterior hostil, poc educat, a vegades fins i tot salvatge i egoista, per això a l’institut no li queda més remei que ampliar les seves funcions. Per tant, s’accepta que s’aprenguin continguts, però també hàbits, habilitats i educació en general. Allò de formar persones, ciutadans o els treballadors del demà.

Es pot entendre la preocupació perquè l’institut sigui un espai on l’alumne tingui ganes d’anar-hi i s’ho passi molt bé. Però el batxillerat serveix per sintonitzar en la manera d’estudiar de la universitat i dels cicles formatius. La seva funció és treballar a un nivell superior, per tant ha de ser més exigent que l’ESO. És el primer pas cap a l’especialització quan s’acosten a l’edat adulta i deixen enrere l’adolescència. ¿Que el batxillerat és una preparació per a la selectivitat? En part sí. ¿Que serveix per saber qui entra i qui no a les facultats? Sí. ¿Que són anys molt sacrificats, d’estudi constant, que es pateix i que demana el millor de cada alumne? També. Però també és veritat que el 90% aprova les PAU i que molts docents consideren que el nivell fa temps que baixa progressivament per mantenir aquestes bones estadístiques.

Creix l’opinió que calen reformes al batxillerat quan es constata que amb el graduat escolar no s’està prou preparat per al canvi de ritme. Veuen com un problema un sistema basat en la memòria i els continguts. Per fer memòria, diuen els nostres gurus, ja hi ha les noves tecnologies, així sempre és més fàcil oblidar el que no saps.