Si no fem cultura, ens la faran

Com ha canviat, des que existeix, la cultura de masses dedicada a les nostres criatures? Faig alguns talls en la història: el primer, el 1904, quan una criatura només té a l’abast la revista En Patufet, la primera publicació infantil en català, d’èxit impressionant, i on apareixen setmanalment, a partir de 1910, Les aventures d’en Massagran, de J.M. Folch i Torres. Aquest jove heroi que s’embarca en un vaixell, naufraga, va a parar a l’Àfrica i ensenya els negres a parlar el català i a ballar sardanes, vol divertir els lectors i transmetre un seguit de valors conservadors centrats en la religió i la consciència nacional.

El segon tall, als anys seixanta, en ple franquisme: les criatures poden llegir el Cavall Fort i les versions catalanes dels millors còmics internacionals -Tintín, Charlie Brown, Espirú i Fantàstic, Astèrix, etc.-, un munt de títols de bona literatura, des de Dickens fins a Mark Twain, i tenen l’esclat de la Nova Cançó.

Tercer tall: a principis dels setanta, a més, la literatura catalana juvenil assoleix un bon nivell. Manuel de Pedrolo publica El mecanoscrit del segon origen, on els negres són representats, pel Dídac, amb molta més dignitat que la dels caníbals d’en Massagran. Com en aquella novel·la, l’element nacional encara hi és: aquests dos supervivents d’un atac extraterrestre es dediquen a recuperar els llibres i la cultura del país. És l’època, també, de les novel·les de Montserrat Roig, que llegeixen molts adolescents i els posen en contacte amb el feminisme i les idees més progressistes.

Quart tall: als 80 les criatures tenien una televisió en català més atractiva (aleshores) que l’espanyola, i un teatre més normalitzat i potent que en cap altre moment de la història.

Però hem anat a menys. ¿Com crearem l’imaginari de les nostres criatures si no apostem per la producció pròpia en els dos àmbits culturals que els atrauen? Si no fem cultura, ens la faran. Hi ha països petits que ho han entès. Necessitem més Polseres vermelles, Merlí i Les de l’hoquei, i necessitem més Manel, Oques Grasses, Stay Homas, La Pegatina, Txarango i tants d’altres. Necessitem una aposta de país. Invertir en cultura per a joves. I promoure internacionalment la nostra literatura. Si no, l’imaginari se’l faran només amb els continguts reaccionaris, masclistes, superficials i estúpids del Tik-Tok.