Alerta amb el tsunami del juny
El mes de juny, si hi ha infants a casa, és un mes potent. El final de curs ve ple d’activitats, concerts, actuacions, entrega d’informes, entrevistes, festes d’escola i moltes coses més que omplen les agendes de petits i grans. A més, el bon temps fa que molts caps de setmana també hi hagi compromisos de tot tipus. En part és lògic: és l’època de l’any amb més llum i hores de sol, cosa que convida a la socialització, a estar a l’exterior i fer un munt de coses que a l’hivern no ens venien tan de gust.
Però encara hi ha més coses que fan del mes de juny un dels més estressants per a les famílies: amb el final de curs arriben els malabars i les operacions logístiques i de conciliació per quadrar el que farem amb els infants a partir del 22 de juny. Toca anticipar-se, planificar i afegir encara més coses a una agenda que per si sola sovint ja treia fum.
La calor, malauradament, no hi ajuda, tot al contrari. El cansament el noten infants, mestres i famílies, i la població es divideix entre els que anhelen acabar amb els estrictes horaris i les presses escolars, i els que temen canviar una rutina que els ha donat estructura durant tot el curs.
Vulguem o no, el juny és aquí i és un mes preciós que seria una pena viure patint. Però, ¿com fer-ho amb el tsunami que representa el final de primavera? D’entrada respirant amb calma i, després, intentant posar-hi equilibri. Malgrat que tot ens empenyi a un ritme trepidant, procurem compensar-lo amb moments de recolliment a casa i de natura, que sempre harmonitza i porta pau.
A tot això afegim-hi presència plena. Estar presents en l’ara i aquí ens ajuda a fer que el soroll exterior i el ritme trepidant de juny no se’ns endugui. No permetem entrar en espirals estressants ni que se’ns encomani un ritme vertiginós que no ens fa cap bé. Donem-nos moments d’autocura i d’escolta interna per veure què necessitem a cada moment i estiguem ben connectats als nostres infants per procurar que no siguin ells els que es vegin arrossegats pel caos de final de curs.
Prioritzem: ¿de veritat que tot el que tenim a l’agenda és necessari o ens farà bé? Potser podem eliminar algun compromís o donar-nos una mica d’espai perquè ens toqui l'aire i puguem agafar forces per tot el que queda. Sovint volem complaure a tothom i acabem amb la llengua a fora per arribar a coses que potser no ens calien gens. Siguem-nos fidels: escoltem-nos i escoltem els nostres infants.
Pot no semblar gens fàcil tenint en compte com acostumen a ser els finals de curs, però estic segura que és possible. Que ho aconseguiu!
