FLORS DE BACH

Volem que siguin feliços

Quan ens pregunten a mares i pares què volem per als nostres fills la majoria responem això: “Que siguin feliços”. Es tracta d’una resposta bonica i alhora tan tòpica que ens ha de portar necessàriament a preguntar-nos què entenem per felicitat i si la idea que en tenim és prou sensata i encertada. Perquè de felicitat no n’hi ha una de sola, sinó moltes. No hi ha un concepte únic, sinó maneres molt diverses i diferents d’entendre-la. Algunes completament equivocades. O utòpiques. Fins a tal punt, que buscant segons quines felicitats podem anar a espetegar a la infelicitat.

Moltes vegades, quan diem que el que més volem es que siguin feliços estem pensant en veure’ls sempre contents, satisfets, animats, triomfadors. Això és impossible, a més de poc recomanable. Seria més símptoma de deliri o d’irrealitat que de felicitat, i es convertiria en una felicitat inhumana.

La pretensió de la felicitat és del tot lícita i humana. Efectivament, qui no desitja ser feliç?, va dir Plató. Però convé plantejar-nos felicitats abastables i no felicitats inassolibles que són garantia segura de frustració i d’infelicitat. Diu el filòsof francès André Comte-Sponville que som feliços quan no esperem res. Quan esperem la felicitat, serem infeliços si no arriba el que esperem i també si arriba perquè no ho podrem retenir. En canvi, si aprenem a desitjar el que som, el que fem, el que tenim, la nostra felicitat serà més realista i consistent.

Val a dir que si la nostra realitat és indigna és natural i necessari que desitgem transformar-la. El problema és que moltes vegades tenim totes les condicions per ser feliços i no ho som perquè no sabem ser-ho, no sabem apreciar-ho o bé perquè desitgem el que no tenim i imaginem millor.

¿Volem que els nostres fills siguin feliços de debò? Ensenyem-los a estimar el que són, el que fan, el que tenen, en lloc d’anhelar constantment el que no tenen. A assaborir, agrair o aprofitar el que és en lloc de lamentar el que no és. A procurar que el que fan tingui sentit, sigui bo, valgui la pena, els millori com a persones, els encengui espurnetes per dins, els ompli la vida de possibilitats, de bellesa, de vida.

En definitiva, serà bo que els ajudem a buscar la felicitat on és i no en llocs equivocats. D’on es troba la felicitat en parlarem el pròxim dia.