Portar els alumnes al teatre
L’altre dia uns alumnes del meu institut van veure teatre. Quan vaig preguntar als professors acompanyants com els havia anat em van contestar que força malament, que en determinats moments havien passat vergonya per l’actitud d’alguns dels nois, que no sabien comportar-se adequadament. Fins i tot en van haver de fer fora uns quants. Això passa a vegades perquè quan van en grup, fora de l’institut, molts s’alteren i tota l’estona fan tonteries per fer riure els companys. No són conscients que tenen els actors just al davant i que cal respectar la seva feina, que necessita, com la dels professors, silenci i concentració.
També se’ls va fer llarg i de seguida es van posar nerviosos perquè estan acostumats a canviar constantment d’activitat, de canal i de pàgina, i estar-se dues hores en una butaca els és inconcebible i insuportable. Jo també he passat vergonya acompanyant alumnes al teatre o en altres tipus de sortides culturals. Són vegades que et planteges no fer-ho mai més perquè veus que, malauradament, els alumnes no ho saben valorar. Però també penses que n’hi ha d’altres que sí, que agraeixen anar al teatre i tristament potser serà l’única vegada que hi aniran, almenys mentre visquin amb els pares.
Fa unes setmanes vaig assistir a un sopar on havien convidat l’actriu Estel Solé i l’actor Josep Maria Pou perquè parlessin sobre les seves inquietuds professionals. En Pou, reprenent i puntualitzant el discurs que va fer en rebre el Premi d’Honor dels Gaudí, remarcava la importància de donar un pes destacat a la cultura en tots els seus formats per convertir-la en una primera necessitat de la gent. També va explicar una anècdota. Fa poc va haver d’aturar la funció del Sócrates perquè una espectadora va posar els peus dalt de l’escenari. No insistiré més en el tema dels mòbils perquè ja n’he parlat moltes vegades, però els teatres, concerts i cinemes estan plens de persones que, tot i que paguen una entrada per veure un espectacle, són incapaces de deixar de consultar el telèfon o de respondre-hi i, per tant, de respectar allò que han triat veure. En el cas dels nostres alumnes no ho han triat, això ho fem els professors, i precisament per això també som conscients que hem de saber escollir molt bé, perquè en surti una futura afició i un plaer, i no un suplici per a tots plegats.
