LA SETENA HORA
JAUME CELA JULI PALOU

Memòria

Sovint mantenim converses amb mestres de diferents escoles que es lamenten del mateix mal: l’abundància d’aplicatius que potser fan servei a l’administració educativa, però que tenen un valor escàs per a l’escola.

En aquests moments els centres educatius comencen el debat i la redacció de la memòria del curs. Cal relacionar els objectius que es van decidir impulsar durant els primers dies amb el grau d’assoliment real que se n’ha obtingut i proposar noves fites per al curs vinent. No tenim res a objectar-hi, només que segons com es faci aquesta feina no deixa de ser una activitat poc interessant perquè es pot convertir en un acte burocràtic i poca cosa més.

Nosaltres creiem que seria molt més productiu plantejar l’elaboració de la memòria del curs de la manera següent: cada mestre redacta breument tres o quatre moments del curs que consideri que tenen un caràcter d’esdeveniment.

Aquests esdeveniments, que van més enllà dels fets que no marquen història, que no s’inscriuen en la línia del temps, poden ser molt diversos: una reorganització de les reunions de cicle, uns criteris sobre l’avaluació, la revisió de les relacions amb l’institut, la conversa que vam mantenir amb un alumne que no manifestava gota d’interès per tot el que es proposava fer, aquella festa que va celebrar tota l’escola on els grans van ajudar els petits, el nou enfocament del final de curs, l’anàlisi de les activitats que no van arribar a bon port, la lectura col·lectiva d’un llibre o haver vist junts una pel·lícula, un assaig de coordinació entre el parvulari i el cicle inicial, el treball de les famílies per impulsar la biblioteca... Un cop estiguessin recollits tots aquests petits però significatius esdeveniments, caldria que tothom els conegués i servissin de base per conversar sobre què ha estat el curs escolar i què podria haver estat, què ens cal conservar i què ens cal innovar.

Aquest sistema de treball implica un augment considerable del nivell de participació dels equips docents en la redacció d’aquesta memòria escolar, que va quedant recollida no només en un document, sinó que s’inscriu en l’íntim i personal record que ens permet entendre que formem part d’una comunitat i que una comunitat necessita trobar espais de reflexió comuna sobre què ha fet per proposar després millores reals i tangibles.