FAMÍLIES... PARLEM-NE

Empatia i sobreprotecció

¿Quantes vegades demanem a les criatures que tinguin empatia en diferents situacions, ja sigui a l’escola o a la família? “¿T’agradaria que t’ho fessin a tu? Doncs no ho facis”. Aquesta acostuma a ser una bona recomanació. Però és clar que aquesta visió de l’empatia és molt superficial, perquè només es tracta de deixar de fer quan, realment, l’empatia porta a actuar: “Has vist que la teva amiga està trista, ¿li has preguntat per què?” Es tracta, doncs, d’una actitud, d’una predisposició que va molt més enllà del paternalisme, del consol puntual, per afavorir que, realment, es pugui entendre l’altra persona i s’actuï de manera que es puguin canviar les situacions, si és possible, mitigar les repercussions del que li passa i, sobretot, acompanyar, comprendre i afavorir que no hi hagi solitud o incomprensió.

De situacions que demanen aquesta actitud empàtica n’hi ha moltes, tant a casa com a l’escola, en relació a companys o a activitats professionals. I si fos veritat que en aquests àmbits hi ha empatia, no hi hauria dificultats relacionals, ni situacions de desprestigi, burla o dificultats per acceptar en el grup una persona, per exemple, perquè es considera que té unes certes dificultats. Una actitud d’empatia activa afavoriria que a les aules i a casa hi hagués més sensibilitat i participació. Perquè l’empatia també porta a respectar, per exemple, el personal de neteja.

Aquesta empatia ha de practicar-la l’adult com a exemple a seguir, perquè no es pot aprendre amb paraules sinó imitant el model. Per comprendre i saber actuar amb un cert grau de generositat, la canalla n’ha d’aprendre amb l’exemple. Implica també i, sobretot, sortir de la torre d’ivori en què posem les criatures amb la sobreprotecció, una actitud que els provoca narcisisme i egocentrisme i els allunya d’assolir un cert grau de maduresa.

Però no podem començar la casa per la teulada. El primer pas és afavorir el creixement i fer entendre el que comporten les pròpies necessitats; que comprenguin que podem tenir ajuda i acompanyament per tal que, posteriorment, puguem reproduir aquesta actitud cap als altres. I això no s’aprèn amb arguments, amb moralines ni amb exigències verbals, sinó en el dia a dia, amb la manera com els ensenyem a mirar i entendre el món. Potenciar el narcisisme i la sobreprotecció no afavoreix l’empatia.