Cremes i lactància
Titular en un diari: “El perill de les cremes hidratants per a la llet materna”. Tracta d’una investigació feta per la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana. Comença dient: “Si ets una dona amb fills lactants no hauries d’abusar de les cremes hidratants ni dels productes revitalitzants que s’apliquen sobre la pell”. Després posa en boca d’un dels investigadors que “una forma de minimitzar l’exposició al bisfenol A seria que les dones lactants procuressin restringir l’aplicació de cremes i productes de cura personal”.
La notícia és alarmant, però molt poc precisa. El gel de bany, la protecció solar, el maquillatge... ¿són productes de cura personal? ¿Totes les marques són perilloses? Quina quantitat es considera “abusar”? Què li passarà al meu fill si m’he posat crema? I jo, com a pediatre, què puc contestar si em fan alguna d’aquestes preguntes? Trobo la nota informativa de la mateixa Fundació: “Els experts recomanen que les dones lactants restringeixin l’aplicació de cremes i productes de cura personal”. No especifiquen res més sobre quins són els productes perillosos. La paraula hidratant no hi apareix enlloc. Arribo finalment a l’article científic original, Parlen de “productes de cura de la pell i maquillatge”, sense més detall. Sí, el nivell de bisfenol era més alt a la llet de les mares que feien servir més freqüentment aquests productes. Però tot i així la quantitat mitjana de bisfenol A que rebien els nadons a l’estudi era de 0,03 microg/kg, quan l’OMS, se’ns diu, considera que la dosi habitual (no la màxima, sinó la que de fet estan rebent els nens del món) és de 0,3 microg/kg si prenen el pit, i de 2 si prenen el biberó (sí, amb lactància artificial en reben molt més).
La conclusió és que “els nens valencians tenen una exposició molt baixa al bisfenol A”. No hi ha cap recomanació de restringir cap crema. “Els experts” no ho recomanen al seu article científic. ¿Ho han fet en privat, o s’ho inventen els periodistes?
És preocupant que al diari, o a la web, es puguin fer recomanacions sense fonament que mai et permetrien publicar en una revista científica seriosa. Però esclar, parlar de “perills” fa més notícia que dir la veritat: “Els nivells són molt baixos”.
