Crèduls i egòlatres

Quan aquesta columna es publiqui ja haurà passat bona part del que ha estat definit com a “circ PISA”. Estarà apagat el foc de les comparacions i haurà minvat la dèria de les classificacions. Esgotats tots els arguments polítics ignorants sobre els rànquings, podrem tornar a parlar sensatament d’educació. Però jo també m’apunto per un dia a PISA. Donem per bones les preguntes que fa servir l’informe i anem a trobar per a què ens poden servir els resultats. Agafem, per exemple, un dels exercicis de ciències sobre els combustibles fòssils i la contaminació, en un apartat sobre com “explicar fenòmens científicament”. El primer que trobem és un percentatge molt alt d’adolescents (seria molt més alt si passéssim la prova a la població adulta) amb una forta dificultat per llegir i entendre la proposta. És el resultat del fet que a ciències no està previst ensenyar a comprendre un text i els programes no diuen que la funció de l’escola sigui adquirir una forma científica d’entendre el món. La dada preocupant no hauria de ser la nota de l’exercici sinó descobrir quants creuen encara en els diferents horòscops de fàcil comprensió que tenen al seu abast.

Podem seguir analitzant les respostes que l’alumne pot triar per explicar per què seguim cremant petroli malgrat saber que contamina. Òbviament, entre les respostes bones hi ha les que tenen a veure amb la diferent energia que cada tipus de combustible genera. Però no apareixen enlloc les que tenen a veure amb la cobdícia del capitalisme petrolier. Ara, la dada interessant seria descobrir quants alumnes creuen que es pot passar de la ciència i de l’ètica en funció del propi benefici. Però això tampoc apareix a la nota PISA. I així successivament podríem repassar cadascun dels exercicis i comprovar que no mesuren el que diuen, no avaluen el que haurien d’avaluar. Classifiquen, per exemple, per la nota de ciències, però passen de saber quants alumnes crèduls i egòlatres tenim.

Per acabar. Informe rere informe, la dada més important, de la qual ningú vol parlar, és el nombre d’escolars de 15 anys que no van amb la seva promoció, que van repetint cursos. PISA recorda el que ja sabem: al final de l’ESO un de cada tres adolescents està fora de lloc, acaba l’escola en conflicte i -amb bona o mala nota a PISA- té poques ganes de continuar aprenent. A més, PISA tampoc mesura la felicitat final.