Acompanyament vivencial

Fa un munt d’anys, quan amb el meu col·lega Piti Español escrivíem guions còmics per a Rosa Maria Sardà, a qui sempre recordaré amb tanta tendresa com admiració, vam escriure un esquetx en què tres amigues decidien dedicar-se a la política i es repartien els papers i les opinions que defensarien. L’una seria del PP, l’altra socialista i la tercera comunista. Discutien animadament sobre què hauria de pensar cadascuna sobre els temes més diversos, des de l’avortament fins a l’exèrcit, passant per la Corona, les autonomies, les carreteres o la medicina privada. Era una visió cínica de la realitat, però reflectia prou bé com funcionem els humans: ens atorguem un rol, una disfressa, i hi posem les idees que ens sembla que li corresponen.

Aquesta és la impressió que em va fer llegir les reaccions al pla de desconfinament escolar. Els de la Federació d’AMPAs es queixaven que cada escola vagi a la seva perquè crea encara més desigualtat. Els de les privades deien que s’arruïnaran. Des de les llars d’infants demanaven recursos per no haver de tancar. Una altra coordinadora d’escoles bressol titllava la societat d’adultcentrista i reivindicava el protagonisme dels més petits. El representant de les escoles cristianes deia que no els han tingut en compte i que, en resum, el pla deia que cadascú s’espavili com pugui. I el Col·legi de Pedagogs criticava l’efecte que tindria sobre els infants el retorn puntual a les aules que van fer a final de curs.

I vosaltres, què en penseu? Em vaig poder llegir el pla de reobertura d’una escola pública i vaig quedar parat. Un PDF de gairebé trenta pàgines plenes de consideracions, reflexions, recomanacions, gràfics i càlculs per encabir les criatures als diferents espais amb els criteris de seguretat, i tot plegat per acabar-los convocant un matí, durant un parell d’hores, per saludar de lluny una mestra amb mascareta i recollir l’avet que van pintar per Nadal perquè tinguin (sic) el seu acompanyament afectiu i vivencial...

El que es pot dir de tot plegat és que la pandèmia ens ha afectat la coherència. ¿De veritat que hi havia d’haver cinc nens per aula, sense tocar-se, amb la mestra dubtant si recollir-los de terra si ensopegaven i desinfectant les joguines? ¿I mentrestant la Sagrada Família, les terrasses dels bars i les botigues obertes al 50% de la seva ocupació habitual?