D'obres de LIJ en fem teatre

Sovint, algunes obres de literatura infantil o juvenil s’acaben convertint en obres de teatre. Aquest és el cas de Molsa, la novel·la de David Cirici, que va ser portada a escena per la companyia de dansa contemporània Thomas Noone Dance. També és el cas de Ningú és un zombi!, novel·la de Jordi Folck que va ser adaptada al llenguatge teatral, en aquest cas amb dramatúrgia pròpia. I Emília Lang i Edu Blanch, que formen la companyia Pea Green Boat, també han creat diversos espectacles de titelles basats en contes i àlbums il·lustrats. I així podríem continuar esmentant diverses obres narratives que han acabat dalt dels escenaris. 

Actualment els espectadors poden anar a veure al teatre l’adaptació de Soc una nou, la novel·la de Beatriz Osés, que va guanyar el premi Edebé de literatura infantil l’any 2018 i que ara s’ha dut al teatre. “La proposta de fer-ne una obra de teatre em va arribar el 2019 per part del director Ramon Molins, de Zum-Zum Teatre –explica Osés–. Jo no havia pensat en aquesta opció sinó més aviat en adaptacions de cine o sèries de televisió. Però la veritat és que Soc una nou encaixa perfectament en el llenguatge teatral. La història té actualitat, humor, tendresa, compta amb personatges originals i diàlegs sintètics”.

La història de Soc una nou és la història de l’Omar i la seva família, que fugen d’una guerra que els ho ha pres tot. “Quan vaig començar a llegir la novel·la alguna cosa em va cridar l’atenció", apunta el director del muntatge teatral, Ramon Molins. I segueix: "Em va agradar que parlés dels refugiats però no des d’un punt de vista paternalista. En aquest cas el focus de la història se situa en nosaltres, la societat benestant que es mira el fenomen dels refugiats des de les seves cases acomodades. Molts d’ells es pregunten: «Jo soc racista? No, de cap manera!» Però en el fons hi ha prejudicis. En aquest cas, la societat queda exemplificada amb una comunitat de veïns grisos i solitaris que finalment acabaran donant una oportunitat al nouvingut”. 

Per adaptar l’obra, Ramon Molins ha hagut de transformar el llenguatge literari en un llenguatge teatral complex, basat en l’humor i de to poètic. “Al text de la novel·la hi havia alguna cosa desendreçada que en un primer moment vaig voler endreçar. Però després em vaig dir que no; que els nanos entenen perfectament tot tipus de llenguatges. Així que vaig potenciar encara més la idea de desendreçar el text. El que n’ha quedat és un text arriscat, desendreçat, que juga amb estructures paral·leles, on s’espera que l’espectador entri a formar part del joc”.

Un cas d'èxit

Amb el recorregut que està tenint l’obra, queda clar que el públic –tant infantil com adult– ha entrat perfectament en el joc. La proposta de Zum-Zum Teatre ha rebut el premi a millor direcció i interpretació a la prestigiosa fira europea d’arts escèniques FETEN (2021). “La reacció fins ara ha estat espectacular. Programadors i crítics han valorat molt positivament l’obra i d’aquí ve el premi FETEN. D’altra banda, hem fet diverses funcions en escoles, amb nens de tercer a sisè de primària i la reacció ha estat molt bona. Els nanos s’impliquen en la història, empatitzen amb el protagonista... L’actor que fa d’Omar té una gran naturalitat i quan balla té una màgia especial”, explica Molins.

L’obra, que a part d’estrenar-se al Festival Grec també farà diverses funcions en teatres i escoles, té un missatge positiu i esperançador. “Els veïns acaben entenent que hi ha altres realitats, que les coses es poden fer d’una altra manera... Jo crec que aquesta és una obra de teatre que pots anar a veure en família i més tard anar a prendre una pizza i tenir-ne una conversa interessant. L’obra desperta preguntes, debat, tendresa. Com em va dir un dia una nena: «Jo he plorat d’emoció durant tota l’obra». Què més podem demanar?”