Un nen com qualsevol altre

Pèl-roig, amb una bona mata de cabells arrissats, un peto i un jersei de ratlles blaves i blanques. Els anys no han passat per al Teo, però diverses generacions de nens han crescut amb les seves històries. La Marta i la Lua en són un clar exemple. Són mare i filla. La Marta té pràcticament l’edat del Teo i encara conserva els seus títols preferits de la col·lecció de quan era petita. Li agrada compartir-los i llegir-los amb la Lua, que tot just té 6 anys.

En Teo va al circ, En Teo va a la fira, En Teo va al zoo, En Teo va a l’escola... Són històries senzilles, sense grans trames. Històries plenes d’escenaris quotidians que, darrere el pseudònim de Violeta Denou, Carlota Goyta i Asun Esteban han anat creant des del 1977. Han passat 40 anys, més de 150 volums publicats, més de 10 col·leccions i sis milions d’exemplars venuts, traduïts a 13 idiomes. Les històries del Teo són i seran un clàssic de la literatura infantil que formen part del nostre imaginari col·lectiu.

“Els pares d’ara vam créixer amb el Teo i aquest element de nostàlgia fa que alguns triem les seves històries per compartir-les amb els nostres fills”, explica Sònia Gómez, una de les llibreteres de Pati de Llibres de Sant Cugat del Vallès, una botiga especialitzada en literatura infantil. La Sònia creu que aquesta és una de les grandeses del Teo que han permès que hagi continuat ben viu tots aquests anys.

EL MÓN QUE VEU UN NEN

La Marta recorda que si quan era petita les històries del Teo li agradaven tant era “perquè eren molt visuals i no calia saber llegir per entendre-les”. De fet, reconeix que comptades vegades llegia el text. Li encantava anar-se fixant en tots els detalls de les il·lustracions: caravanes de circ, animals del zoo, paradetes de la fira… L’editora de Timun Mas, Cristina Feliu, considera que les autores han tingut més la voluntat de “mostrar el món a través dels ulls d’un nen i no tant la personalitat ni la psicologia del personatge”, fent honor al títol de la primera col·lecció: En Teo descobreix món.

La llibretera Sònia Gómez és del mateix parer: “A les imatges hi veiem clarament un reflex de la vida quotidiana i això fa que els contes del Teo permetin explicar als infants el món tal com se’l troben quan surten al carrer i quan són a casa amb la família”. Gómez apunta, però, que el fet que els personatges siguin “força estàtics emocionalment” fa que donin menys joc. Amb la perspectiva dels anys, a la Marta les il·lustracions del Teo ja no li agraden tant però sí que disfruta el fet de poder compartir els contes amb la seva filla.

Sònia Gómez explica que a la llibreria els pares que compren els contes del Teo tenen molt clar què busquen i no esperen res gaire diferent del que llegien ells: “Qui va a buscar el Teo és perquè vol el Teo, perquè és el que vam viure de petits”.

HISTÒRIES QUOTIDIANES

La gran explosió del Teo va ser a les dècades dels 80 i 90. Es publicaven tres o quatres novetats a l’any. Llavors no hi havia tanta oferta literària com hi ha actualment i “el sector no estava tan madur”, assegura Cristina Feliu. Malgrat que ara el Teo té molta més competència, se’n continua publicant una novetat cada any i s’estan redibuixant els clàssics, segons l’editora, “mantenint l’essència del Teo, perquè en el fons és el que connecta amb els nens, però actualitzant-ne el context”.

A la Lua li criden l’atenció “les coses que li passen al Teo, que solen ser històries quotidianes, que qualsevol nen pot viure”. Precisament aquesta és una altra de les grans virtuts del nen panotxa, com diu l’editora Cristina Feliu: “És un nen senzill, no és un superheroi ni un líder. Un infant que porta una vida quotidiana amb un entorn que se l’estima, on se sent acceptat, cosa que el fa sentir segur”. El Teo és, en definitiva, un nen com qualsevol altre, feliç, sense grans preocupacions, i per això té ganes de descobrir el món que l’envolta.

L’Oriol ara ja té 22 anys i, tot i que quan era petit no tenia gaire fal·lera per llegir, sí que li agradava molt repassar els animals que hi havia al volum en què el Teo anava al zoo i comparar-los amb els que ell mateix havia vist al zoo de Barcelona. També recorda especialment una altra de les històries, en què el Teo té una germana, una experiència que ell també estava a punt de viure i amb la qual, per tant, empatitzava.

L’Aina és la germana que va tenir l’Oriol i, curiosament, també es va entusiasmar per la mateixa història: En Teo i la seva germana. Explica que li agradava molt perquè les il·lustracions mostraven amb detall com la família del Teo es preparava per a l’arribada del nadó: anaven a comprar el bressol, preparaven la bossa que la mare s’havia d’emportar a l’hospital i l’habitació, i fins i tot triaven el nom de la nena. Per a l’Aina, aquelles històries eren divertides, el Teo feia tantes coses! Anava al zoo, al cinema, a comprar, a l’escola... “Eren activitats que jo com a nena també feia i per això m’hi identificava”.

Aquest mateix conte no només va passar de les mans de l’Oriol a les de l’Aina sinó que després encara va arribar a una altra generació de la mateixa família. Ara el té la seva cosina: la Vinyet, de 6 anys. A ella també l’hi llegien sovint quan fa un parell d’anys havia de tenir un germà, ja que volien preparar-la per a l’esdeveniment familiar. Però com la Marta, la Vinyet preferia fixar-se en els detalls. Cristina Feliu assegura que aquesta és la voluntat: “Són llibres per anar observant, una pràctica que relaxa molt els nens”.

Un Teo especial amb història

Per celebrar el 40è aniversari del protagonista, Carlota Goyta i Asun Esteban han publicat una recopilació commemorativa, En Teo descobreix món, que inclou quatre contes emblemàtics del Teo: En Teo va amb avió, En Teo al parc natural, En Teo i els esports i En Teo va al mercat. Es tracta de quatre històries que es van publicar cadascuna en una de les quatre dècades de vida del Teo. En aquesta recopilació, segons explica l’editora Cristina Feliu, es veu l’evolució de l’art de les dues autores, que han anat canviant de tècniques artístiques, i d’alguna manera també es percep un reflex de la història d’aquest país, amb la incorporació de grans esdeveniments per al país, com la Barcelona del 92, o l’aparició, a poc a poc, de les noves tecnologies, tan habituals avui en dia.