'L'infant de zero a tres anys'

Els primers anys de vida són fonamentals per a un desenvolupament òptim. Aquest és un procés continu amb una seqüència d’etapes igual per a tots els infants, encara que el ritme de desenvolupament varia d’un a l’altre. Per aquest motiu, s’han d’utilitzar els períodes crítics de les primeres etapes de vida per a l’aprenentatge de diverses habilitats, si no la seva adquisició posterior pot ser molt més difícil.

A continuació, s’exposen les pautes que indiquen l’evolució dels infants d’entre 0 i 3 anys agrupats en tres aspectes de desenvolupament.

Fins als 12 mesos

Desenvolupament psicomotriu i autonomia personal

– S’asseu i s’aixeca amb suport.

– Gateja.

– Descobreix objectes amagats.

– Posa i treu objectes d’un recipient.

– Fa les primeres passes amb ajuda.

– Es posa la cullera a la boca.

– Col·labora en jocs d’imitació.

– Obeeix ordres senzilles amb gestos.

– Desenvolupa relacions amb l’entorn.

– Abraça i fa petons a adults i infants.

– Respon quan se’l crida pel seu nom.

– Desenvolupa

– Emet paraules amb significat.

Fins als 24 mesos

Desenvolupament psicomotriu i autonomia personal

– Aguanta la tassa amb les dues mans.

– Comença a menjar amb la cullera.

– Reconeix estris d’higiene personal.

– Reconeix parts del cos.

– Recull objectes sense caure.

– Es reconeix en les fotografies.

Desenvolupament de les relacions amb l’entorn físic i social

– Reconeix espais del seu entorn.

– Juga amb altres infants.

– Comparteix objectes amb altres infants quan se li demana.

– Reconeix alguns elements propis de l’estació de l’any en què es troba (roba, sabates, etc.).

– Habitualment participa en les activitats que se li proposen.

– Comença a reproduir accions reals amb joguines.

Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge

– Utilitza una o dues paraules significatives per designar objectes o persones.

– Gaudeix en sentir música i imita gestos i ritmes.

– Comença a entendre i a acceptar ordres verbals (recollir, asseure’s, etc.).

– Comença a ajuntar paraules aïllades per construir les primeres "frases".

– Atribueix funcions als objectes més familiars i comença a anomenar-los.

– Imita sons d’animals i objectes coneguts (onomatopeies).

Fins als 36 mesos

Desenvolupament psicomotriu i autonomia personal

– Realitza activitats d’enroscar, encaixar i enfilar.

– És capaç de córrer amb cert control.

– Demana anar al vàter quan cal.

– Pot copiar un cercle, una línia vertical i una d’horitzontal.

– Menja tot tipus d’aliments de manera autònoma.

– Identifica conceptes espacials (damunt, davall, enfora, dins, etc.).

– Identifica conceptes temporals (de dia, de nit).

Desenvolupament de les relacions amb l’entorn físic i social

– Comença a mostrar preferències per alguns dels seus companys.

– Mostra afecte pels infants més petits i per animals domèstics.

– Va coneixent les normes i els hàbits de comportament social dels grups dels quals forma part.

– Col·labora en l’ordre de les seves coses a casa i a la llar d’infants quan cal.

–Comença a identificar i a distingir diferents gustos.

– Comença a identificar olors.

– Identifica llocs que visita freqüentment dins el seu entorn.

Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge

– Coneix i diu el seu sexe.

– Utilitza el gerundi, plurals i articles.

– Articula correctament els sons: [b], [j], [k], [l], [m], [n], [p], [t].

– És capaç de comunicar-se a través dels gestos i la mímica, a més de fer-ho amb al llenguatge oral.

– Parla d’ell mateix en primera persona, utilitzant el "jo" i "me".

– Utilitza el llenguatge oral per explicar el que fa, el que vol, el que li passa, etc.

Signes d’alerta

Per a cada grup d’edat s’han aportat uns senyals d’alerta, amb la recomanació que si se’n presenta un o més d’un en un infant es faci una consulta a l’especialista de manera preventiva.

Els signes d’alerta que s’han de tenir en compte quan l’infant té un any són:

– Encara no s’aguanta assegut sense suport.

– No pot subjectar objectes.

– No somriu a les persones conegudes.

– No s’interessa per allò que l’envolta.

– No emet cap so per cridar l’atenció.

– No plora ni protesta davant l’absència de les persones properes.

Als dos anys, és necessari vetllar per si:

– No camina sol.

– No assenyala les parts del cos.

– Mai s’apropa ni mostra interès per jugar amb altres nins i nines.

– No reconeix els diferents espais familiars (cuina, bany, etc.).

– No imita accions ni sons coneguts.

– No respon al seu nom.

I finalment, quan l’infant té tres anys, és necessari observar si:

– No fa les seves necessitats a l’orinal o al vàter.

- No comprèn ordres senzilles.

- No identifica imatges.

- Roman aïllat.

- No mostra curiositat per les coses.

- Utilitza paraules aïllades.

- No imita traços senzills.

Per concloure, hem de comentar que no es tracta de sobreestimular els infants, sinó de facilitar-los la quantitat i la qualitat d’estímuls necessaris a cada moment per tal que el desenvolupament pugui avançar d’acord amb el seu ritme neuroevolutiu.

Marina Miquel és logopeda de Creix