A l'estiu, síndrome de l'agenda buida

Amb l'arribada de les vacances creix l'estrès i l'ansietat en molts pares i mares per la dificultat de conciliar la feina amb l'atenció als fills un cop acabada l'escola. Segons dades de l'assessoria Coaching Club, augmenten un 30% les consultes de pacients relacionades amb temes de teràpia de família enfocada al període estival: què fer amb els nens quan encara s'està treballant, l'organització de les vacances o la planificació d'activitats familiars són els principals motius de l'augment de l'estrès i l'ansietat entre els progenitors.

Verónica Rodríguez Orellana, terapeuta i directora de Coaching Club explica que "amb les vacances es produeix una situació paradoxal on els pares han de fer front a les exigències de la seva feina, que han de compaginar amb una agenda dels fills farcida d'activitats. És en aquesta recerca d'oci per als nens on es produeix una sobreocupació infantil en la qual gairebé és impossible que els petits puguin descansar", una situació que afecta la qualitat de les relacions familiars.

Aquest excés d'activitat i deures tant en els nens com en els adults en una temporada que està pensada per al descans, s'agreuja en el cas de nens de poca edat i adolescents, víctimes cada vegada més accentuades de la sobreocupació i de la supeditació a unes agendes que poc difereixen dels requeriments de la dels seus pares. "A més de les obligacions escolars habituals, molts nens i adolescents reben classes addicionals d'idiomes, de suport en algunes assignatures, casals, disciplines artístiques, esports, etcètera; entren en una dinàmica incessant de programes recarregats i això provoca que desapareguin els espais per al joc, l'oci o l'entreteniment", explica la terapeuta de Coaching Club.

Pànic a l'agenda buida

Els experts de Coaching Club destaquen que és recurrent parlar amb els seus pacients de la demencial tendència a mimetitzar el món infantil amb el moltes vegades angoixant ritme de vida dels adults. "En la frenètica vida laboral dels pares es dona la situació que no aconsegueixen transmetre als seus fills les experiències d'oci o els jocs propis de la infància. Al contrari, s'obstinen obsessivament que no pateixin les mancances que observen en si mateixos i recarreguen les seves obligacions fins a límits inassumibles", alerta Rodríguez Orellana.

Alguns pares que acudeixen a sessions de 'coaching' i teràpia no són conscients en ocasions de fins a quin punt és positiu que els petits disposin d'un temps de distensió, de descans, fins i tot d'avorriment, que possibiliti que es posi en marxa la seva imaginació i la seva creativitat, habilitats clau per completar el procés educatiu. Però és molt important recordar que l'exigència passa factura. Els pares han de tenir molt en compte que aquest cúmul d'activitats i d'obligacions disminueix la capacitat dels seus fills a l'hora de percebre i connectar-se amb les seves pròpies necessitats emocionals, així com per desenvolupar les seves pròpies aptituds personals i el seu talent.

"Els primers símptomes que ens indiquen que un nen comença a patir de sobrecàrrega serien la pèrdua de gana, les dificultats per agafar el son, la creixent irritabilitat, la dificultat per relacionar-se socialment o la disminució del rendiment acadèmic, a més de les conseqüències d'un estrès sobrevingut quan senten una desproporció entre les demandes exigides i les possibilitats i recursos que tenen a l'abast per mirar de satisfer-les", explica Verónica Rodríguez Orellana.

Què poden fer els pares?

Des de Coaching Club, per ajudar a la planificació d'aquests mesos de vacances, destaquen els punts que aborden en les seves teràpies de família sobre les vacances i els nens.

• Comprar poques joguines. Només les que estimulin la imaginació dels petits.
• Evitar les joguines electròniques.
• Evitar la càrrega excessiva d'activitats.
• Ensenyar-los a aprofitar el temps lliure i donar-los materials senzills de la llar per explorar.
• Deixar-los jugar lliurement.
• Estimular les activitats a l'aire lliure. La naturalesa és una font inesgotable d'inspiració i sorpresa.
• Mirar de disminuir les hores de televisió, tauleta i ordinador.
• Dedicar temps a estar amb els nens a casa i proposar activitats per fer plegats.