Criatures  /  Infància 26/11/2021

L'organització de l'infant a partir del seu cos

La criatura, a través de les experiències corporals, anirà conquerint l'espai del seu cos i també anirà investigant i descobrint l'espai del seu voltant

Carme Bazán Martí
3 min
Els infants passen per diferents fases evolutives.

Els infants passen per diferents fases evolutives. El lactant, al principi, està indiferenciat del món que l'envolta i no diferencia les percepcions internes que sent de les externes que li venen de l'exterior. La seva primera tasca serà diferenciar el ‘jo corporal’ del seu ‘no- jo’. Les primeres percepcions del jo seran disperses, separades entre elles (la mà, el peu, els dits…), seran viscudes per separat, no incorporades a una totalitat global del cos. És a partir dels sis mesos que s’aniran unificant lentament. Aquest procés el farà a través de la imatge i el vincle dels seus cuidadors.

La identificació del jo corporal s'anirà produint gradualment. Es pot dir que al voltant dels tres anys apareixerà el pronom ‘jo’, una mica confús encara, i als sis anys es pot dir que s’acaba aquesta etapa d'identificació amb el jo. Durant aquest darrer període el nin anirà organitzant i estructurant el seu cos: en diferenciarà les parts i les anirà interaccionant entre si: primer seran les extremitats (cap, braços, peus..) i posteriorment el tronc, el pit, l’esquena, els genolls, els colzes...

El món dels objectes i l’organització perceptiva

En la mesura que l’infant va adquirint les habilitats i integra tot allò referent a les diferents etapes evolutives,consolida l'organització del seu propi cos. Ell anirà a poc a poc investigant l'espai del seu voltant, i per a això disposa de dues activitats motrius essencials: la pressió i la locomoció.

  • La pressió: li permet agafar, tocar, deixar anar i posteriorment llançar els objectes que té al seu abast. Si bé aquesta pressió al principi és inconscient, ràpidament es farà conscient, i utilitzarà tres tipus de percepcions:
  • La percepció visualvisió de l'objecte.
  • La percepció tàctil: contacte.
  • La percepció motriu: el moviment que ha de fer per agafar l'objecte.

Les percepcions visual i tàctil són externes al jo corporal, estan fora del cos, se'ls anomena exteroceptives.En el cas de la percepció motriu, que és interna, intervenen els músculs, articulacions.., venen de les sensacions internes del cos, se'n diuen propioceptives.

  • La locomoció motriu: És la conquesta del desplaçament del jo corporal i ampliarà considerablement les dimensions de l'espai. Està relacionada amb una major maduració motriu. Aquesta conquesta de desplaçament donarà a l’infant una nova perspectiva. Per exemple, la pilota pot venir cap a mi, però jo puc anar també cap a la pilota. La pilota es troba lluny de mi, jo estic lluny de la pilota. Així es va incorporant, mitjançant el cos, la noció d'especialitat i temporalitat.

La temporalitat, tots els gestos i tots els desplaçaments es fan a l'espai, però simultàniament s'involucra el factor del temps. “No hi ha espai vivencial fora del temps”. Per exemple: el meu braç està elevat. Utilitzam més o menys temps per fer aquest gest. Aquestes nocions de l'espai i del temps es transfereixen també a la relació, que s'estableix amb l'objecte . “La pilota que tir a l’espai va més o menys de pressa”. Dins de l'experiència de viure el concepte del temps s'hi inclouria el temps auditiu: quina durada té el temps dels sons... i els silencis.

Totes aquestes experiències perceptives i motrius són les que permeten entrar en concordança amb les percepcions visuals, auditives i assoliran una significació, projectant-se al món exterior.

Intensitat

A aquestes referències espai-temps s'hi afegeix la intensitat. El nin aprendrà a produir estímuls d'intensitats variables i això anirà lligat a les reaccions corporals i motrius espontànies.

  • Un so violent provocarà sobresalt i un so suau, relaxació.
  • Una llum viva dona una reacció motriu d'agitació; una llum suau tranquil·litza. Un contacte fort crea agitació motriu; la carícia calma.
  • Un sabor fort provoca ganyotes.

La noció de força és, per a l'infant, principalment, de força muscular.

Si l'organització del cos i totes les etapes aquí descrites són acompanyades des de l’afecte amorós dels pares, sent aquests respectuosos amb l'infant, donant-li el temps maduratiu i l’espai que necessita, el nin creixerà amb les seves qualitats personals.

Carme Bazán Martí és terapeuta

stats