Huggy Wuggy, el nino que els teus fills volen però no haurien de tenir
El peluix, que s'ha popularitzat a tot el món, pot generar noves pors entre les criatures o normalitzar la violència
BarcelonaN'hi ha per tot arreu: a les botigues de joguines, a les escoles, a les festes majors i fins i tot a les parades de souvenirs de municipis costaners. Es diu Huggy Wuggy (el nom que prové de hug, 'abraçada' en anglès), un ninot amb una gran boca i dents afilades protagonista del videojoc de terror Poppy Playtime. L'original és de color blau però a causa de l'èxit que està tenint entre els nens la seva família ha crescut i ja n'hi ha un de color rosa, que es diu Kissy Missy (prové de kiss, 'petó' en anglès), o dels colors de l'arc de sant Martí, entre molts d'altres.
La seva missió al videojoc, que transcorre en una fàbrica de joguines abandonada i on el participant ha de resoldre trencaclosques, és abraçar fins a deixar sense alè. Tot i que el videojoc no es recomana per a nens de menys de 12 anys, Huggy Wuggy s'ha viralitzat, gràcies sobretot a YouTube i TikTok, a tot el món (només cal fer una cerca a qualsevol xarxa social) fins al punt que ha aconseguit sortir de les pantalles i convertir el seu format de peluix en un dels més reclamats entre els nens de 5 a 12 anys. La seva popularitat és tan elevada que fins i tot cossos de policies locals, com el de Santa Pola a Alacant, han fet un post a Facebook alertant els pares del que hi ha darrere d'aquest peluix. "El problema no és la seva popularitat entre els nens de 6 a 15 anys sinó que tant en els vídeos com en el joc, el ninot amenaça qui el vegi amb abraçar-lo fins a asfixiar-lo", alerta la policia. A més, el cos de seguretat afegeix que s'han viralitzat diverses escenes on se'l veu protagonitzant accions molt violentes que no són adequades per a nens de curtes edats. "Per tant, tots a exercir el rol de pares i controlar una mica el que veuen els petits!", reclama el post de Facebook, que també alerta de la presència de Kissy Missy.
Però quines són les conseqüències que l'infant vegi un contingut, en aquest cas de terror, que no és adequat per la seva edat?
"En les edats primerenques els nens no diferencien entre fantasia i realitat", explica la mestra i professora del màster d'Educació i TIC de la UOC Cristina Carbonell, que també és autora del blog Cristic.com. Per tant, apunta, exposar un nen petit a un contingut de terror pot fer que sorgeixin noves pors (com a la foscor o elements que associï amb allò que el va espantar), pensaments intrusius, imitar escenes que observa o normalitzar la violència.
"Si tens un nen de 8 anys no el deixaràs al sofà sol veient una pel·lícula de terror; per tant, tampoc el deixis jugant sol aquest videojoc", afegeix Amalia Gordóvil, psicòloga i professora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC. "Com a pares és important saber a què juga i com és el teu fill, ja que hi ha nens que toleren més la por que d'altres", apunta Gordóvil.
És el cas del fill del Joan Sánchez. Té sis anys i tot i que no ha vist mai el videojoc va començar a dir a les nits que no podia dormir perquè tenia por del Huggy Wuggy. Al principi el Joan i la seva parella no hi van donar gaire importància perquè no sabien ni què era, però com que nit rere nit es repetia la situació ho van buscar a internet. "Li vam explicar que era un ninot, que no existeix, que era un joc per a nens més grans... el problema, però, és que molts dels seus companys de classe el tenien", explica el Joan. "Després de diverses nits mogudes finalment ho va anar interioritzant", afegeix.
Què saps del personatge?
Quan el nen ja coneix el joc, el primer que s'ha de preguntar és què en sap del personatge i què en pensa, explica Carbonell. Després, indica, cal aclarir que és un personatge fictici, no normalitzar la violència, explicar què fer si troba un contingut a internet que l'incomoda i, tot, adaptant les explicacions a l'edat del nen. "Quan un joc es popularitza també cal posar límits encara que generi un conflicte amb els teus fills, límits com prohibir-li que hi jugui o senzillament jugar-hi amb ell", afegeix Gordóvil.
Però tal com alerta la policia local de Santa Pola i com li va passar al Joan, segurament molts dels pares no són conscients de qui és aquest personatge i el veuen només com qualsevol altre peluix que vol el seu fill. En aquest sentit, Carbonell recorda que la majoria de nens el volen perquè l'han vist en alguna botiga, a la fira o perquè el tenen els seus amics i el seu únic objectiu és jugar amb ell amb tota la innocència. Ara bé, també afegeix que hi ha una part dels menors que haurà sentit a parlar del ninot i l'utilitzarà per jugar a espantar i fer por. En aquest sentit, recomana estar atents a allò que veuen infants i seguir les recomanacions d'edat. "El problema no és el ninot en si, sinó el que hi pugui haver al darrere", insisteix Carbonell.
