Infància 08/02/2020

¿Com pot ajudar al meu fill la fisioteràpia respiratòria?

En altres països europeus és una pràctica més estesa que al nostre, però, tot i així, aquí cada cop més pediatres la prescriuen i més famílies en fan ús

Esther Escolán
4 min
¿Com pot ajudar al meu fill la fisioteràpia respiratòria?   L’abecé de la tècnica

El desembre passat l’Ona va començar a fer fisioteràpia respiratòria. Tres mesos abans havia debutat a l’escola bressol i des d’aleshores, recorda l’Eva Soler, la seva mare, “no havia parat de patir episodis molt repetitius de mocs, faringitis, bronquitis... Ella estava malament, la vèiem incòmoda, patia, i de nit no descansava bé ni ella ni nosaltres”. A part de no dormir bé, explica l’Eva, la nena “tampoc menjava bé i estava més irritable que de costum”. Farts de la situació, van decidir provar la fisioteràpia respiratòria. El pare de l’Ona és fisioterapeuta i, tot i tenir-ne nocions, tal com apunta la seva dona, “es dedica a una altra branca i va preferir recórrer a un professional especialitzat”. Així és com la família Labastida-Soler va conèixer l’Alba Ruiz, fisioterapeuta especialitzada en fisioteràpia respiratòria a Fisiobalance Castelldefels.

Actualment l’Ona va un cop a la setmana al centre i s’hi està mitja hora amb l’Alba. Això en el cas de “mantenir els mocs a ratlla”. Si no, poden fer dues sessions a la setmana.

UNA BONA NETEJA NASAL

Quan arriben, l’Alba els pregunta “com ha passat la setmana l’Ona, si noten més o menys mocs, si després de la sessió anterior han notat algun reflux o excés de mocs a la via rectal”. Després, la fisioterapeuta li fa una auscultació i una neteja nasal amb sèrum fisiològic per drenar els conductes respiratoris superiors. L’Eva descriu com, a continuació, “amb les mans i amb molta cura, l’Alba aplica pressions sobre el tòrax i l’abdomen de la nena”.

Tal com subratlla l’Alba, en els infants més petits “és fonamental una correcta neteja de les vies aèries altes, perquè fins als sis mesos els nadons no són capaços de respirar bé per la boca. Tenir el nas tapat els dificulta molt la respiració, així com menjar o dormir bé”. A les sessions també es busca “corregir el patró respiratori amb l’objectiu de ventilar bé totes les zones del pulmó i generar un flux d’aire expiratori”. En definitiva, interessa “generar un flux d’aire prou potent perquè arrossegui les secrecions cap enfora”, prossegueix.

IMPLICACIÓ DE TOTS

Amb els nadons i nens més petits la fisioteràpia respiratòria es basa en exercicis més passius; amb els més grans es recorre al joc. “Treballar amb infants fa que hagis d’esmolar l’enginy i inventar nous jocs perquè es diverteixin i col·laborin durant la sessió”, apunta l’Alba. Bàsicament, el que ella busca són dinàmiques “que facin augmentar el flux d’aire expiratori per ajudar a treure les secrecions de les vies aèries o, cosa que és el mateix, jocs per bufar”. Reconeix que adaptar el joc a l’edat del nen és clau també “perquè pugui entendre’l correctament i pugui motivar-se per realitzar-lo”.

Aquesta motivació cal traslladar-la després a casa, on pares i mares tenen un paper clau en l’èxit de la teràpia. Cal que les famílies afavoreixin la continuïtat del tractament fent uns bons rentats nasals i amb els exercicis o jocs que aprenen al centre, ja que, com indica l’Alba, “en moments puntuals i amb certes patologies, els infants poden necessitar fer-los diàriament sense dependre del fisioterapeuta respiratori”.

MILLORA PALPABLE

En el cas de l’Ona, els pares van aprendre de l’Alba a fer les neteges nasals correctament i el perquè d’haver-ne de fer sovint, ja que els mocs encara hi són. Tot i així, “no ha tornat a patir un episodi de bronquitis ni bronquiolitis ni otitis”, celebra l’Eva. “Som conscients que, sent el primer any d’escola bressol, la nostra filla patirà de mocs durant tot el curs, ja que forma part de la formació i maduració del seu sistema immunològic, però sí que observem que ara gaudeix d’un son reparador i dorm tota la nit. I si es desperta no és per un motiu respiratori ni que en derivi”, diu l’Eva.

Tots els nens surten respirant millor després de la sessió, ja que els ajudem a ventilar millor els pulmons i a treure les secrecions que provoquen obstrucció de les vies aèries”, continua l’Alba. “El reflex de tos és innat, però el que canvia amb els anys és l’anatomia de les vies aèries i la capacitat de generar força de la musculatura respiratòria per tossir. Això fa que els infants siguin capaços d’expectorar per ells mateixos”, conclou Ruiz.

L’abecé de la tècnica

La fisioteràpia respiratòria infantil s’aplica a nens que pateixen bronquiolitis, bronquitis, pneumònia, fibrosi quística, bronquièctasi, deformitats de la caixa toràcica (escoliosi, pectus excavatum, etc.), malalties neuromusculars i, en general, aquelles malalties que provoquen un augment de les secrecions, una alteració de la mecànica ventilatòria de la caixa toràcica i/o un dèficit en els mecanismes de neteja bronquial. El repte al nostre país, on no és una especialitat gaire coneguda, sobretot fora de l’àmbit hospitalari, és consolidar aquest tipus de tractaments, com ja passa en altres països com França, Bèlgica o Suïssa, on el fisioterapeuta respiratori té un paper fonamental en els equips multidisciplinaris sanitaris.

stats