ARNAU GARCIA

Les colònies, la punta de l’iceberg

Monitors de diferents entitats expliquen per què una activitat de lleure d’estiu necessita mesos de preparació i previsió. I és que no només és lleure, és educació

El paper dels monitors és clau per  a l'èxit de casals i colònies / FOTOS: FUNDESPLAI I PERE TARRÉS Zoom

Quan un infant gaudeix d’un casal d’estiu d’un mes, alguns pares i mares pensen en les 5 o 7 hores de feina ben dures que faran els monitors en passar el matí amb ells. El mateix passa amb la setmana o deu dies d’unes colònies, o les tardes voluntàries que fan els esplais cada setmana. Però això només és la punta de l’iceberg. Preparar unes activitats d’estiu suposa hores de feina els mesos abans, fins i tot des del gener o abans, i per tenir-ho tot a punt per a un dissabte cal dedicació durant tota la setmana. Els organitzadors expliquen que el nivell de responsabilitat és molt alt, ja que sovint aquestes entitats mouen des d’un centenar fins a, a vegades, 400 infants.

És el cas de l’Esplai Druida de Nou Barris (Barcelona), federat a Fundesplai. El seu director, Ignasi Delgado, ho resumeix clarament: “Per a dos mesos d’activitat, n’hi ha set de feina a l’ombra, que no es veu”. Una feina prèvia que requereix una gran previsió, segons Delgado, ja que, tal com explica, al setembre ja cal tenir les instal·lacions preparades: “Si no, intenta buscar al març, a tres mesos vista, una casa on puguin acollir centenars d’infants”, bromeja.

UN MAR DE PAPERASSA

En el cas d’un casal i unes colònies d’estiu, al gener ja comença la preparació. Tal explica Delgado, al seu esplai es fa una tancada el primer mes de l’any en què es defineixen els grups, i també es forma una comissió tècnica que coordina tota la infraestructura, que inclou les reserves, les inscripcions i un llarg etcètera. En aquest sentit, cal tenir en compte les beques que demanen alguns esplais: “Una gran part dels infants que venen ho fan amb una beca; si no treballem amb previsió, molts d’ells podrien quedar fora”. En definitiva, els mesos de gener i febrer són més tranquils, de previsió, “però a partir del març comença la feina dura”, resumeix el director del Druida.

Per aquest motiu, molts dels esplais que treballen de manera voluntària no organitzen casals d’estiu, encara que la majoria sí que munten colònies. Per exemple, l’Aspirantat de Sant Josep (Badalona), de la Pere Tarrés, no organitza un casal de forma autònoma, però uneix esforços amb altres entitats del municipi, amb qui es conjuren per oferir aquest servei. Concretament, un any es van coordinar amb l’equip de rugbi de Badalona, moment en el qual Jordi Casadevall, d’aquesta entitat, va constatar la gran feina que suposa: “Cal molta previsió, molta més que amb les colònies, perquè hi ha moltes reserves i documentació legal que cal tenir a punt”, assegura.

L’ESPONTANEÏTAT NECESSÀRIA

L’Agrupa (Molins de Rei), federat a l’Esplac, no ofereix casal d’estiu, però centra tots els esforços en les colònies. El membre de la seva comissió pedagògica Sergi Perales explica que entre tres i quatre mesos abans ja comencen a preparar les colònies. Alhora, hi ha diferents comissions que s’han d’encarregar que estigui a punt tot el material i les infraestructures, que s’organitzen durant tot el curs. Una previsió semblant a la de les entitats de Badalona i Nou Barris. Tal com resumeix Casadevall, “la planificació és important perquè les famílies esperen un servei de qualitat, però sempre dins de l’espontaneïtat necessària d’un esplai”.

Un infant sempre arriba esgotat d’unes colònies, després de córrer, jugar, embrutar-se i reflexionar durant prop de quinze hores diàries. Però quan els més joves van a dormir, la feina del monitor no s’ha acabat encara. Com explica Jordi Casadevall, cada nit de les colònies es reuneixen per avaluar com ha anat el dia, des de les activitats fins al comportament dels nens, passant per l’organització als àpats, per tancar els serrells pendents per l’endemà. De fet, en la majoria d’activitats es coordinen grups d’entre tres i sis monitors, una tasca relativament senzilla, però el veritable repte és quan ho han de fer entre vint i trenta, quan es desenvolupen activitats en què participen tots els grups. En aquest sentit, Perales, de l’Agrupa, posa com a exemple les colònies de Setmana Santa: “Proporcionalment, hem de treballar amb molt més temps i coordinació que en unes colònies d’estiu, perquè estem tots els grups junts”.

UNA CURSA DE FONS

Les activitats més populars de les entitats de lleure són les colònies i els casals, que exigeixen un esprint als seus membres. Però per arribar vius a les activitats d’estiu és cabdal fer una bona feina durant tot el curs, segons assenyalen els monitors consultats. Normalment, els esplais celebren una tancada al setembre, ja sigui amb una sortida de cap de setmana o amb reunions intensives als locals, per planificar tota la temporada. No només s’han de centrar en la part més logística sinó també en tota la tasca educativa que es durà a terme durant el curs. “Fixem el calendari, ens repartim els grups i les comissions de treball, i avaluem millores respecte al curs anterior”, il·lustra Perales. Una tasca especialment important quan hi ha monitors nous, segons Casadevall, a qui cal explicar des del principi aspectes com el funcionament i la implicació necessària.

Algunes entitats fan fins a quatre tancades, com per exemple l’Esplai Druida. “Una a l’agost per valorar tot el curs que acabem de tancar, una al setembre per planificar el vinent, una al desembre o al gener per valorar els progressos i començar a treballar l’estiu, i una per Setmana Santa per acabar d’encarar el casal i les colònies”, exemplifica Delgado. Ara bé, aquesta freqüència de tancades no funciona igual en cada entitat, que amb temps troba la seva millor manera de treballar. Alguns esplais, com l’Agrupa, fan aquestes jornades només a principi de curs i durant l’any es coordinen només amb l’assemblea general, si no hi ha imprevistos.

Paral·lelament, a l’esplai l’Aspirantat en la reunió setmanal només hi participen els coordinadors, que passen acta a tot l’equip, i s’organitza una reunió el dissabte si hi ha queixes. Alhora, es fan reunions periòdiques i en comissions quan s’acosten dates assenyalades com el Carnaval, Nadal o activitats que requereixen més previsió.

A aquestes reunions de caràcter general cal afegir-hi reunions concretes de cada tasca, que inclouen -a grans trets- economia, comptabilitat, material, relacions externes o difusió i comunicació, entre d’altres. La bona gestió d’aquestes comissions en el dia a dia és clau per a l’èxit tant de les activitats de curs com de les d’estiu, segons els monitors consultats. Unes tasques que sovint gestionen de manera voluntària monitors en el seu temps lliure, que sovint estudien i/o treballen. Ara bé, des de les entitats de lleure apunten que el fet que tota aquesta gestió sigui voluntària és la gràcia i el que garanteix l’èxit de les seves activitats de cara al futur.