Infància 14/02/2019

L'educació sexual i la infància

El 14 de febrer es commemora el Dia Europeu de la Salut Sexual

A.f.
3 min
L'educació sexual i la infància

Coincidint amb la commemoració, avui 14 de febrer, del Dia Europeu de la Salut Sexual, SIDA STUDI, una ONG que treballa en l’àmbit de la promoció de la salut sexual des de l’educació, la formació, la informació i la sensibilització, fa un seguit de recomanacions per garantir els drets d'infants i adolescents en relació a l'educació sexual. Infància i sexualitat sovint apareixen com a conceptes antagònics que és necessari mantenir separats. Aquesta dicotomia queda reflectida en l’actitud respecte als drets sexuals en la infància, en la falta de reconeixement explícit i en els debats entorn de temes com l’educació sexual en els quals, per descomptat, nens i nenes no són interlocutores.

Els nens i nenes tenen el dret a decidir sobre les seves sexualitats; tenen el dret a gaudir d’una bona salut sexual, i tenen el dret a no patir cap discriminació directament relacionada amb les seves sexualitats o de qualsevol altre tipus que tingui qualsevol impacte en les seves sexualitats. No obstant, la problemàtica conjugació entre sexualitat i infància s’ha traduït en una regulació dels drets sexuals com a àmbit exclusiu del món adult i ha implicat l’aïllament de la infància. La conseqüència més greu és que es deixa sense protecció un grup en condició d’extrema vulnerabilitat.

És important vincular les sexualitats a la salut, al benestar i als drets sexuals (el dret a explorar la nuesa, el cos, la identitat de gènere, a preguntar sobre sexualitat, a dir 'no', etc.) per generar consciència dels drets propis, confiança i una actitud d'“el meu cos i la meva sexualitat em pertanyen”. El primer pas per avançar en l’educació sexual és permetre l’exploració. A la infantesa les experimentacions de les sexualitats són un joc més, i com qualsevol altre joc és vital que tots els involucrats estiguin a gust.

Educació sexual, assignatura pendent

Des de ben aviat les persones interioritzen les prescripcions socials relacionades amb la sexualitat: "no et masturbis en públic", "no ensenyis el teu cos", "no juguis a aquest joc". D’aquesta manera, l’educació sexual de moltes persones es va configurant de manera informal. Que no se'n parli a casa, que es canviï de canal quan surt una escena eròtica, etc. constitueixen missatges implícits que poden generar sentiments com la vergonya i la culpa. Per tant, és convenient parlar obertament sobre sexualitats, en positiu i amb continguts adequats per a cada edat.

Explicar els acords socials al voltant de les sexualitats –no ens masturbem en públic, no toquem algú que no vol, juguem entre persones d’edat similar, per exemple– constitueixen fórmules per educar permetent el desenvolupament personal i, al mateix temps, facilitant estratègies i recursos per protegir-se de riscos i abusos.

L’educació sexual ha de tenir com a fonament el model de coeducació per atendre les desigualtats de gènere i corregir-les, i alhora aquesta coeducació ha d’incloure una educació sexual amb criteris de qualitat. Coeducar és portar el feminisme a l'aula per transmetre que un món igualitari és possible.

Vincular l’educació sexual a l’edat d’inici de determinades pràctiques sexuals només referma la construcció social d’unes sexualitats vinculades a pràctiques com ara la penetració vaginal, fet que comporta, entre altres coses, oferir una mirada exclusivament heterocentrada i coitocèntrica que exclou les sexualitats de moltes persones.

A més, també comporta reduir el concepte d’educació sexual a una visió exclusivament vinculada a determinats riscos biològics (embarassos no planificats o infeccions de transmissió sexual) i es perde l’oportunitat de poder treballar una educació sexual veritablement fonamentada en drets i adaptada a les necessitats de cada cicle vital que comporti un empoderament veritable de les persones de cara a tenir cura de la seva salut sexual al llarg de tota la vida.

Així doncs, des de SIDA STUDI recorden que l’educació sexual és un dret i una necessitat que ha de ser coberta al llarg de tot el cicle vital, per poder tenir un desenvolupament ple dels nostres cossos i les nostres sexualitats, però també per a la construcció d’una societat equitativa i sense violències masclistes.

stats