Parlem de sexualitat amb els fills

Per parlar d’afectivitat i sexualitat no hi ha edat. Podem fer-ho des que els nostres fills són petits, i ho hem de fer. Així els oferirem les eines per disfrutar de relacions plenes i els donarem confiança per parlar del tema

Parlem de sexualitat  amb els fills  Un llibre  per a cada edat
Ainhoa Boix
13/01/2018
5 min

Tita, titola, trompa, cuca, clòtxina, patata, patatona, puput... La llista de paraules per referir-nos al penis o a la vulva és llarga. Gairebé tant com la de tabús que envolten el món de la sexualitat. Ens resulta difícil parlar d’anatomia i de relacions sexuals. I més amb els nostres fills. Sembla que només pel fet de fer-ho estem convertint-los en adults abans d’hora o els estem donant idees sobre experiències que encara no estan preparats per viure. Potser per això preferim retardar l’edat en què abordem el tema de la sexualitat a la preadolescència i també potser per això utilitzem eufemismes per designar els genitals masculins i femenins o per explicar d’on venen els nens o per què dues persones es fan un petó. Del que no som conscients, i els especialistes en sexologia ens ho recorden, és que el que els nostres fills no aprenen de nosaltres ho fan d’amics, de sèries de televisió i d’internet, i, esclar, no sempre de la millor manera ni amb la informació més veraç. I quasi més important que això: el que oblidem és que la sexualitat va més enllà de l’acte sexual o reproductiu. És sexe, sí, però també afecte, respecte a un mateix i als altres, coneixement del teu cos, del que t’agrada i del que no, de com et sents i com et relaciones amb els altres.

I totes aquestes coses, igual que valors com la solidaritat, la tolerància i la responsabilitat, s’aprenen des de ben petit i, almenys en els primers anys de vida, dels progenitors. Perquè, com explica l’educadora social i col·laboradora del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats de Barcelona (CJAS) Belén Varela, encara que no en siguem conscients, els pares eduquem els nostres fills en afectivitat i en sexualitat, i ho fem des que neixen. Quan els banyem, quan els bressolem, quan els expliquem com es diuen les diferents parts del seu cos, els estem donant dades sobre la seva anatomia, la seva identitat, sobre com relacionar-se amb el seu cos i amb els altres i, per tant, estem educant-los en afectivitat i sexualitat. “A un nen, des que neix i l’agafem en braços, l’acaronem, el banyem, li estem fent educació sexual. Ell va descobrint el cos a partir del contacte i a partir del plaer d’aquest propi contacte”, comenta Varela, una de les encarregades d’impartir els tallers sobre educació afectiva i sexual que ofereix el CJAS a progenitors i de guiar els pares i mares en un procés que, recalca, s’ha d’abordar des de la naturalitat.

DES DE LA INFÀNCIA

I ja que ho vulguem o no eduquem els nostres fills en sexualitat des que neixen, ¿no seria millor fer-ho de manera conscient i pensant en el seu benestar físic i emocional? Per a la col·laboradora del CJAS, sens dubte. I per a María Hernando, sexòloga de Platanomelón (una botiga de joguines eròtiques online) i de la Comunidad del Sofá (un col·lectiu especialitzat en educació sexual), també. Fer-ho no només els ajudaria a mantenir relacions sanes i plenes en les diferents etapes de la vida, sinó que també els donaria seguretat per qüestionar la informació i els comentaris que venen de l’exterior, i confiança per parlar amb nosaltres en cas de tenir algun dubte sobre sexualitat i afectivitat. Segons indiquen, no es tracta d’agafar el teu fill de 4 o de 6 anys i explicar-li d’una tirada com neix un nen o quins mètodes anticonceptius es poden utilitzar per evitar-ho, sinó d’aprofitar les diferents situacions que es presenten en el dia a dia per abordar aquests temes i altres i fer-ho sempre tenint en compte la seva edat i la seva curiositat. Hernando posa un exemple: imaginem que som amb la nostra filla de 7 anys i ens diu que té nòvio; seria una ocasió boníssima per preguntar-li què és per a ella tenir parella, per què creu que li agrada aquest noi i, potser, explicar-li que a les noies els poden agradar tant els nens com les nenes, i al revés. O imaginem una altra situació. Pensem que el nostre fill està veient joguines i comenta que no en vol una en concret perquè és “de noies”. Aquest tipus de situacions són perfectes per aprofundir en els rols de gènere, tan habituals en aquesta edat, i per trencar estereotips sobre aquest tema. També per abordar altres temes diferents de l’anatomia o el sexe, que, encara que siguin importants, no són els únics que conformen la sexualitat. “La sexualitat és tan àmplia que hem d’evitar centrar-nos únicament en l’anatomia. A tot el que tingui a veure amb l’anatomia cal donar-li normalitat. Parar esment al que estan fent a l’escola per saber en quina etapa li explico una cosa i en quina una altra”, comenta Hernando, que també recomana fer una revisió de les paraules que utilitzem. Res d’eufemismes ni de mites per parlar dels genitals o per explicar d’on venen els nens. El primer pas per educar en sexualitat és normalitzar, i utilitzar la terminologia correcta és necessari per aconseguir-ho.

NORMALITZAR I RESPECTAR

I de la mateixa que hem de normalitzar temes com l’anatomia i el sexe, hem de fer-ho amb altres àmbits de la sexualitat com la identitat, els rols de gènere o l’afectivitat. És tan normal i natural que el teu fill o la teva filla dels 2 als 4 anys tingui curiositat pel seu cos i pel dels altres com que dels 5 als 8 anys comenci a definir la seva orientació sexual i descobreixi la seva feminitat o masculinitat a través del joc, o que a partir dels 9 o 12 anys tinguin lloc els primers enamoraments. Segons explica la sexòloga de Platanomelón, en la construcció de la seva sexualitat nens i nenes passen per diferents etapes, i nosaltres hem d’acompanyar-los en aquest procés, donant respostes als seus dubtes i, molt important, respectant els seus sentiments i emocions. Hem d’evitar jutjar i estereotipar comportaments. “És important que fem que els nostres fills se sentin segurs d’ells mateixos i donar-los eines perquè puguin mantenir-se fidels al que realment volen i no al que la societat els ofereix, o al que ha fet un amic o una amiga”, conclou Hernando.

Un llibre per a cada edat

Podem parlar d’afectivitat i sexualitat a partir de situacions del dia a dia i, esclar, de llibres. Però de quins? L’hi preguntem a Mariona Trabal, mestra i exbibliotecària de l’escola Orlandai. Les seves classes de ciències naturals i la seva passió pels llibres la van fer anar més enllà i buscar exemplars on s’abordés la sexualitat des de diferents punts de vista. Aquestes són les seves recomanacions.

A partir de 4 o 5 anys

  • 'Tetas', de Genichiro Yagyu. Un llibre realment original: té els pits de les nenes com a tema principal.
  • 'El meu cos és meu!', de Dagmar Geisler. Tracta de la transgressió dels límits sexuals. Vol ajudar les criatures a sentir-se segures en relació amb el seu cos i a reconèixer què els agrada i què no.

A partir de 7 o 8 anys

  • 'Jo també vaig ser dins la panxa de la mare?', de Dagmar Geisler. Afronta el tema de l’educació sexual d’una manera senzilla i clàssica: una conversa entre una mare i una filla.
  • 'Explica-m’ho!', de Katharina von der Gathen i Anke Khul. És un llibre on pregunten els nens i on les respostes són clares.

A partir de 10 o 11 anys

  • 'Què m’està passant?', de Peter Mayle i Arthur Robins. Malgrat que sigui del 1975, parla de temes que encara avui són tabú.
stats