Marina Miquel

La dislèxia en l’edat adulta

La detecció precoç i la intervenció en la dislèxia són indispensables 

La dislèxia en l’edat adulta / GETTY Zoom

La dislèxia és un trastorn específic del llenguatge escrit que no es pot explicar per un dèficit intel·lectual, cultural ni emocional. Es caracteritza per les dificultats en el reconeixement precís i/o fluent de les paraules escrites i per un dèficit en la descodificació, ja sigui en la lectura o en l’escriptura. Es tracta d’un trastorn evolutiu; per tant, les dificultats es mantenen fins a l’edat adulta.

Na Maria és una dona de 30 anys amb dislèxia i durant la seva infància no va tenir l’oportunitat de fer cap tipus de tractament. Ha acceptat col·laborar en una entrevista per explicar com li ha anat la seva experiència escolar, social i laboral, i quina importància té fer reeducació, ja sigui logopèdica, psicològica i/o pedagògica.

Com explicaríeu les dificultats que teniu?

Quan he d’escriure, em costa molt i em fa vergonya. De vegades em dispers tant que escric la mateixa paraula dues vegades, gir lletres, me’n deix alguna, em costa moltíssim concentrar-me, etc. Aquestes dificultats em limiten a l’hora d’estudiar. De fet, treure’m la carrera de fisioterapeuta em va costar molt! Ja quasi l’havia acabada, però encara em quedava bioquímica de primer. Vaig xerrar amb la professora, em va comprendre i em va explicar el que no entenia sempre que podia però, és clar, no em podia fer classes particulars. I entre les tutories que feia, els apunts que tenia, les hores que hi invertia i que la professora va acceptar que escrigués l’examen a la meva manera, vaig arribar a aprovar.

Vau rebre ajuda durant l’escolaritat (escola, institut, universitat)? 

No. Bé, a Primària havia de repetir, però vaig tenir la sort de tenir un mestre de matemàtiques que es va adonar que jo desenvolupava els exercicis correctament però al revés, així que em va ajudar i vaig poder aprovar. Com que a l’aula érem pocs, el mestre em podia explicar el tema només a mi, m’era molt més fàcil. Això a la universitat no em passava. En algunes ocasions em sentia beneita, perquè veia que em costava molt... però d’altres vegades no, perquè treia molt bones notes en altres coses.

Quines estratègies utilitzau o heu utilitzat per compensar aquestes dificultats? 

L’única estratègia que he arribat a aconseguir per tenir la carrera ha estat tancar-me a l’habitació i escriure una vegada i una altra els apunts. Omplia quaderns i quaderns. Quaderns que després jo mateixa no podia tornar a llegir, perquè no entenc la meva lletra. Normalment si és poc sí, però quan escric tant i tant, no.

Algú us ha ajudat a cercar aquestes estratègies o les heu trobades vós mateixa?

Com que no he rebut cap tractament, les he hagudes de cercar jo mateixa. Només en vaig fer una sessió a Primària. Em varen fer omplir un quadern d’ortografia i dibuixar quadrats i cercles. Això no em va ajudar a millorar la lletra ni a trobar estratègies.

Les dificultats amb el llenguatge escrit influeixen d’alguna manera en les vostres relacions socials? 

Jo crec que sí. És un doi, però quan he d’emplenar un document, sempre deman al meu marit que ho faci, o quan jugam al Trivial, sent vergonya.

Teniu o heu tingut cap dificultat en l’àmbit laboral?

No, em consider totalment capaç. De fet, sempre estic en marxa. Quan hem de fer algun canvi o hi ha algun problema, sempre hi trob la solució. Això em satisfà una mica. Ara bé, pareix que es dona més importància a una nota que a les estratègies que es tenen a l’hora de fer feina: motivar la gent, treballar en equip i saber relacionar-se amb els altres. És una societat molt competitiva i pens que en alguns llocs de feina no se’m valorarà. Això realment em frustra, perquè m’agradaria continuar estudiant, però amb el temps que hi he d’invertir no puc deixar la feina.

L’ús de les noves tecnologies (ordinador, WhatsApp, etc.) us suposa una dificultat o una facilitat en el dia a dia?

Home, sí que m’ajuden! Si les coses fossin com abans, tot hauria d’haver estat manual, m’hauria anat molt pitjor. Però amb l’ordinador la lletra s’entén, hi ha corrector, etc. La veritat és que m’han ajudat molt, les noves tecnologies. Fa poc m’he tret el carnet de moto i només m’he hagut de baixar un programa de tests per estudiar. Sense el llibre m’ha anat molt millor.

Creis que hauria estat beneficiós rebre algun tipus de tractament? 

Sí. Si algú m’hagués pogut ajudar o hagués estat amb un grup més reduït... Ja sé que no puc tenir una persona sempre pendent de mi, però si hagués tingut algú a l’escola, tal vegada hauria arribat molt més enfora. Jo crec que som bastant intel·ligent, perquè quan hi ha un problema el sé resoldre i trob estratègies. Si hagués pogut fer reeducació de petita, tal vegada tindria més recursos i la meva vida s’hauria desenvolupat d’una altra manera.

Tot i que varen detectar les dificultats que presentava na Maria en l’etapa escolar, no es va poder beneficiar de rebre les ajudes necessàries. Per aquest motiu, la detecció precoç i la intervenció en la dislèxia són indispensables per tal d’oferir totes les ajudes necessàries en el procés d’aprenentatge, que comença en la infància, però que dura al llarg de tota la vida. Aquestes ajudes poden evitar l’aparició de problemes emocionals associats. Per tant, es considera necessari informar les famílies, els mestres i la societat de les característiques d’aquesta dificultat. 

Marina Miquel és logopeda de Creix