Revisions dentals, quan comencem?

“Tan bon punt surt la primera dent, l’infant ja hauria de passar per la consulta d’un odontòleg. Preferiblement, abans del primer any. Com més aviat comencem, millor”, assenyala la doctora Yndira González, odontopediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, sobre quan s’han de començar a fer les revisions dentals. La primera visita servirà per revisar el creixement de la mandíbula, la correcta erupció dentària i la possible aparició de les primeres càries. A més, servirà perquè els professionals puguin donar eines a les famílies per netejar adequadament la boca de l’infant perquè no tingui problemes en un futur, així com posar en relleu la importància de les dents de llet, massa sovint oblidades. “La dent de llet també té nervi, també fa mal, també s’infecta. Pensem que no passa res, que ja caurà, però el problema ve quan un nen petit té mal de dents o de queixal. Ho passa malament i la seva maduresa neurològica li impedeix tenir una conducta correcta a la cadira del dentista”, explica González, al mateix temps que justifica l’assimilació que molts cops fem de la visita a l’odontòleg amb el dolor. “Això passa perquè sempre hi arribem quan ja fa mal”.

L’ordre d’aparició de les dents va del maxil·lar inferior al superior i des del centre als costats. Així doncs, la primera dent que apareix és una incisiva central inferior i ho acostuma a fer al voltant del cinquè o sisè mes de vida del nadó. La primera dentició s’acaba completant entre els dos anys i dos anys i mig. Els primers anys de vida, els principals problemes bucals que presenten els infants són les càries i els traumatismes. “Hi ha nens que en lloc de començar a caminar, corren. Llavors, la probabilitat de donar-se cops a les dents és molt alta i s’ha de valorar perquè de vegades poden comportar problemes a mitjà o a llarg termini, també a la dentició definitiva”.

HÀBITS I HIGIENE

“La higiene dental és qüestió d’hàbits. Per tant, donar exemple des de casa és fonamental. Si els nens veuen que els pares es raspallen les dents, ells també ho fan”, apunta la doctora González. En aquest sentit, però, recomana que siguin els pares els que realitzin els primers raspallats a les dents dels més petits de la casa fins que comencin a tenir una mica més d’autonomia, cap als cinc o sis anys. Amb tot, manté que fins almenys als vuit anys se’ls ha de supervisar aquesta tasca, que s’ha de realitzar amb pastes dentífriques que no cal que siguin especials. “Abans es parlava de l’adaptació de la pasta de dents per a nens. Ara s’ha demostrat científicament que per a un nen de menys de tres anys ha de ser de 1.000 parts per milió (ppm) de fluor, tal com recomanen totes les acadèmies de pediatria i odontopediatria. Les pastes de 250 a 500 ppm de fluor no són efectives”, assenyala González. Segons explica l’odontopediatra, el risc de fluorosi -taques a les dents- no disminueix en una pasta amb menys proporció de fluor. “En 18 anys treballant en odontopediatria he vist molt poques fluorosis. En canvi, a l’hospital tenim cada setmana dos o tres ingressos per cel·lulitis facial per càries. La càries provoca una infecció a la dent que es dissemina pels teixits tous de la cara del nen. Pensem que, com que la majoria de vegades aquestes patologies no fan mal, no hi ha cap perill, però quan es compliquen ho fan seriosament”.

COM S’HAN DE RENTAR LES DENTS?

Raspallant-les amunt i avall amb molt poca quantitat de pasta dentífrica, especialment en el cas dels més petits, que encara no saben escopir, i llavors augmentar la dosi fins a arribar a la mida d’un pèsol. “Si són molt petits, el que s’ha de fer després de rentar-se les dents és no glopejar ni aclarir amb aigua, cal que la pasta quedi en contacte amb la dent i amb la saliva per tenir els ions de fluor disponibles per a la remineralització de la dent. Cal pensar que el fluor és una acció local, tòpica, i que si l’eliminem n’eliminem també aquesta funció”, destaca González.

No només la higiene dental és important per tenir una bona salut bucal. L’alimentació també és una peça clau, especialment quan arriba la introducció de sucres a la dieta dels més petits. “De vegades, es pensa que s’han de disminuir les llaminadures, quan, de fet, són una cosa ocasional, però els pares veuen normal que esmorzin cada dia galetes i llet amb cacau soluble amb molt de sucre. No serveix de res tot el fluor del món perquè això és el pitjor que els pot passar a les dents”, assenyala González. Però no només els sucres poden comportar problemes bucals, també hàbits tan normals com l’ús del xumet o que l’infant faci la pipa per adormir-se. “La recomanació és retirar el xumet abans dels dos anys i fer-lo servir només en moments puntuals. És difícil, però recomanem a les famílies que ho facin de manera pautada i gradual, sobretot per la possibilitat que en un futur el nen necessités algun tractament, com una ortodòncia, derivat d’aquest costum”, afirma la doctora, que afegeix que aquesta retirada mai s’ha d’imposar com un càstig.

Tenir eines, coneixements, aplicar bons hàbits i no oblidar la visita al dentista són els elements clau per tenir una salut oral òptima. “La primera visita sempre és educativa i servirà de prevenció de cara a un futur sense problemes”, explica González, que subratlla que una bona higiene bucodental és sinònim de menys complicacions en altres patologies. “De vegades pensem en les dents com una part exiliada del cos i no és així, també en formen part i s’han de cuidar com qualsevol altre òrgan. I en nens, molt més”.