Què és la hipoteràpia?

La hipoteràpia és un procediment terapèutic complementari a la fisioteràpia en sala en el qual s'utilitza el moviment de cavall i l'entorn per millorar la salut del pacient. Segons el National Center for Equine Facilitated Therapy (NCEFT), la hipoteràpia és una forma especialitzada de teràpia física que utilitza els equins per tractar persones amb trastorns del moviment, associats a afectacions neurològiques i neuromusculars, amb la finalitat de normalitzar i reforçar la musculatura postural i incrementar l'habilitat per dur a terme les activitats funcionals de la vida diària. Muntar a cavall permet disminuir l'espasticitat o potenciar les regions més hipotòniques, millorar l'equilibri, augmentar l'autoestima i seguretat dels pacients, fomentar la integració social, etc. Proporciona, per tant, una estimulació física, cognitiva, emocional i social.

La hipoteràpia va ser reconeguda com a modalitat terapèutica complementària el 1999, moment a partir del qual es varen començar a desenvolupar els primers cursos internacionals per formar els professionals. Actualment es practica en més de 30 països de tot el món.

La base de la hipoteràpia se sosté en els següents principis terapèutics:

• Transmissió de la calor corporal: el cavall transmet una temperatura d'uns 38 ºC. Això permet estirar i relaxar la musculatura i els lligaments, estimular la sensoriopercepció tàctil i augmentar el flux sanguini, cosa que millora la funció fisiològica dels òrgans interns.
• Transmissió d'impulsos sensorials: el contacte amb el cavall proporciona una gran quantitat d'informació sensorial i permet l'activació dels sistemes tàctil, propioceptiu i vestibular.
• Transmissió d'impulsos rítmics: el cavall transmet al genet entre 90 i 110 impulsos per minut. Aquests moviments repercuteixen en l'aparell locomotor, especialment pel que fa a la cintura pelviana, el raquis, la cintura escapular i la caixa toràcica. D'aquesta manera s'aconsegueix estimular la motricitat de l'ésser humà, regular-ne el to muscular, sobretot a les extremitats inferiors, i desenvolupar un moviment coordinat.
• Transmissió d'un patró de locomoció tridimensional equivalent al patró fisiològic de la marxa humana: mitjançant l'ús del cavall es potencien les reaccions d'equilibri, el control postural i la coordinació dels moviments necessaris per desenvolupar un patró de marxa funcional. L'augment dels estímuls vestibulars i propioceptius que rep el genet, a més del canvi continu del seu centre de gravetat en variar la velocitat i la direcció de marxa del cavall, permet millorar el control de tronc i l'equilibri.

Podem diferenciar entre la hipoteràpia passiva i l'activa. En la primera no hi ha participació per part del pacient. Els beneficis s'obtenen exclusivament gràcies a la transmissió de calor corporal, d'impulsos rítmics i sensorials i d'un patró de marxa tridimensional. En la segona se cerca la col·laboració de l'infant mitjançant exercicis diversos en els quals s'estimuli el to, l'equilibri, la coordinació i la simetria corporal. En tots dos casos, la teràpia és portada a terme per un fisioterapeuta especialitzat en teràpies amb equins, que s'ocupa d'establir els objectius que cal treballar i d'estructurar les sessions segons les necessitats individuals de cada pacient. A més, disposa de l'ajuda d'un coterapeuta per assistir-lo, si escau, en les transferències i canvis posturals, i un guia que s'ocupa de dirigir el cavall al pas. És imprescindible que els tres professionals que hi intervenen treballin de manera conjunta i coordinada per garantir la seguretat de l'usuari i l'efectivitat de la teràpia, a banda de cercar la confiança de l'infant en el cavall i l'equip de treball.

El tipus de cavall que s'utilitzi durant la teràpia varia segons els objectius establerts per l'expert. No obstant això, en tots els casos, es recomana cercar un cavall amb un pas regular i amb impulsió, que permeti transmetre informació sensoriopropioceptiva al genet. A més, cal que l'animal segueixi un pla d'entrenament regulat pels professionals de l'equitació, els quals alhora són els responsables de garantir-ne el benestar, dins i fora de teràpia. Durant la sessió s'ha d'anar variant la direcció i la velocitat del pas del cavall, segons indiqui el fisioterapeuta, tenint en compte els objectius que pretén treballar i el tipus d'activitat que cal realitzar. A més, la hipoteràpia permet assolir altres beneficis més enllà dels físics: millora l'autoestima, l'autocontrol de les emocions i l'autoconfiança, estimula la capacitat d'atenció, treballa la memòria i enriqueix el vocabulari, i finalment incrementa la interacció social en situacions d'oci en què l'objecte d'interès (el cavall) és comú en els infants amb discapacitat i sense, i ajuda a relacionar-se amb persones que no formen part de l'entorn de l'infant.

Cas clínic

La Laura és una nena de 9 anys diagnosticada de paràlisi cerebral diplegia espàstica. Tot i que ha aconseguit deambular amb l'ajuda d'un bastó de puny, la seva marxa és més dificultosa i lenta a causa de l'espasticitat de les extremitats inferiors i la manca d'equilibri. Tot i les seves dificultats, s'esforça per portar una vida d'allò més normal i poder realitzar les mateixes activitats que la seva germana, que practica l'equitació. Per aquest motiu, ens vàrem plantejar la possibilitat de combinar el tractament de fisioteràpia convencional a sala amb la hipoteràpia. D'aquesta manera, la Laura va aconseguir treballar els diferents aspectes motrius en un entorn normalitzat i no percebut exclusivament com a teràpia, fet que va millorar la seva autoestima en veure que podia "muntar a cavall" igual que altres infants sense cap dificultat.

Xisca Serra Cabanellas és fisioterapeuta pediàtrica