Inés Compte

Autisme i mètode TEACCH a l’aula

Busca facilitar la comprensió i crear entorns que ofereixin oportunitats per a la comunicació

Autisme i mètode TEACCH a l’aula / XAVIER BERTRAL Zoom

Els trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA) són un conjunt d’alteracions del neurodesenvolupament que afecten principalment la comunicació i el llenguatge i la interacció social i que es caracteritzen per la presència de patrons de comportament, interessos o activitats restringides i repetitives.

Els primers signes del TEA comencen a aparèixer abans dels tres anys i les seves manifestacions són tan variables i diferents com cada persona diagnosticada, per això es parla d’un continu, d’autismes o d’espectre de l’autisme (TEA).

Tot i que és un dels trastorns més freqüents de la infància, és a la vegada dels més desconeguts. La seva complexitat, la gran variabilitat de casos i els mites que l’envolten fan que sigui complicat detectar-lo i comprendre’l. Per això, si teniu un alumne amb TEA, no és suficient saber que té aquest diagnòstic. És necessari entrevistar-se prèviament amb la família i altres terapeutes externs que treballin amb l’alumne o l’alumna (les nenes també tenen TEA) per poder obtenir més informació sobre les característiques particulars de l’infant. També s’han de saber no només quines són les seves dificultats, sinó també els seus punts forts per poder integrar-lo dins l’aula i a l’entorn escolar.

El TEA és un trastorn complex difícil de detectar i de comprendre

Es parla molt de les dificultats que tenen els nens amb TEA per integrar-se a l’escola ordinària. Això és a causa, en part, del desconeixement de l’autisme en general, a la falta de recursos per detectar-lo i tractar-lo i a la falta de professionals als centres escolars. Malgrat tot, la integració dels alumnes amb TEA dins l’entorn escolar ha de ser una realitat, per això les famílies i els centres lluiten per complir el dret d’aquests infants a una educació inclusiva.

Moltes escoles d’educació infantil apliquen la metodologia Montessori. Alguns principis bàsics de la pedagogia Montessori es basen en la importància d’estructurar l’espai per racons, organitzar l’ambient, l’espai i la informació, utilitzar material que es pugui manipular, la importància de la vida pràctica, l’aprenentatge a través de la pròpia experiència i potenciar el treball autònom, sempre respectant el nivell maduratiu de cada infant. Aquests aspectes de la metodologia Montessori coincideixen amb els principis de la metodologia TEACCH. Però els alumnes amb TEA presenten característiques pròpies que s’han de conèixer per poder intervenir i poder adaptar l’entorn per afavorir el seu aprenentatge i per garantir-ne, així, la integració dins l’entorn escolar. Les dificultats dels infants amb TEA amb la comunicació i el llenguatge fan que els suports visuals siguin imprescindibles.

Els alumnes amb TEA presenten característiques pròpies que s’han de conèixer per poder intervenir i poder adaptar l’entorn per afavorir el seu aprenentatge

Queda poc per començar el nou curs i part del professorat es trobarà preparant la programació, objectius, materials, organitzant l’aula, etc. Segurament alguns ja coneixeu les famoses caixes o material TEACCH, però aquesta metodologia va més enllà del material manipulatiu:

La metodologia TEACCH (tractament i educació d’infants amb autisme i problemes associats a la comunicació) va ser desenvolupada per Eric Schopler a Carolina del Nord els anys setanta per donar resposta a les necessitats d’aquelles persones diagnosticades de TEA i les seves famílies.

Schopler volia prevenir la institucionalització innecessària d’aquella època en centres assistencials i ensenyar als infants amb TEA a viure i a treballar a l’escola, a casa amb la família i en la societat de manera efectiva.

El seu principal objectiu és aconseguir la màxima autonomia dels alumnes amb TEA, facilitar la comprensió i crear entorns que ofereixin oportunitats per a la comunicació.

El programa TEACCH es basa en l’estructuració de l’ensenyament per abordar les necessitats relacionades amb la comunicació i el llenguatge, l’atenció i la memòria, tenint en compte les habilitats, les dificultats i els interessos de cada alumne. Segueix un esquema en forma de piràmide, començant per la base es divideix en les parts següents:

  • Estructura física. Què s’ha de fer? És la manera com col·loquem el mobiliari i els materials per configurar l’aula. Això ens ajudarà a idear ambients amb menys distraccions i on els alumnes es puguin centrar millor, tot respectant els seus perfils sensorials i característiques individuals. Una estructura clara ajuda els alumnes a percebre-ho tot de manera més ordenada i a millorar la seva autoregulació. Alguns dels espais que es contemplen a l’aula TEACCH són les àrees de treball comú, treball independent, treball 1-1, zona de berenar, àrea multimèdia i àrea tranquil·la i zona de transició.

  • Horaris individuals. Quan? Els horaris visuals ajuden a comprendre millor quines activitats es produiran durant el dia i en quin ordre. Aquests horaris es faran en funció del grau de comprensió de cada alumne i han d’anar de menys a més activitats. Si elaborem un horari visual molt complet amb tota la informació del dia per a un alumne amb poca comprensió no l’entendrà, per tant, no serà funcional.

  • Sistema de treball. Com? Ajuda a organitzar el treball individual. Es prepara una agenda amb les activitats que s’han de fer i el sistema s’organitza d’esquerra a dreta. A l’esquerra es disposen les caixes, carpetes o safates amb les tasques que s’han de fer i a la dreta s’han de posar les tasques acabades.

  • Rutines i estratègies de l’aula organitzada per racons de treball senyalitzats.

  • Estructura visual. Els materials adaptats (material TEACCH) i les instruccions visuals han de ser simples per poder deixar clar com s'ha de fer l’activitat o com s'han d'utilitzar els materials amb una ullada sense necessitat de consultar instruccions ni explicacions complexes.

Inés Compte és pedagoga de Creix