Què podem fer perquè no els costi tornar a l’escola després de les vacances?

BarcelonaLes vacances són temps de gaudi i de despreocupacions. Si ens agraden tant és perquè es contraposen als dies en què vivim amb uns horaris marcats i unes responsabilitats que no podem obviar. Passa el mateix en el cas dels infants, per això la tornada a l’escola, en alguns casos, se’ls pot fer feixuga. Com podem ajudar-los?

Segons Isaac Cortès, psicòleg infantil i juvenil i responsable del centre Esfera Berga, les famílies han de garantir als infants l’estructuració necessària perquè el canvi sigui el més estable i equilibrat possible.

Com podem facilitar-los aquest canvi?

“Una o dues setmanes abans de la tornada a l’escola –en el cas de les vacances de Setmana Santa aquest període haurà de ser més curt–, haurem de donar més importància als horaris en què es desperten i se’n van a dormir, ja que incidiran en el nivell d’activació i d’energia que tindran durant el dia”, diu Cortès. També assenyala que és el moment de començar a organitzar el material de classe, perquè l’infant vagi entenent què passarà al cap d’uns dies i vegi que té tot el que necessita i no li cal preocupar-se per res.

És important l’actitud que transmeten els pares vers la tornada a l’escola i a la feina?

“És el més important, perquè els fills sempre observen i imiten. És la manera en què aprenen”, exposa Cortès. De fet, recorda que si, com a pares, vivim aquesta situació amb estrès o nerviosisme, li transmetrem a l’infant i no serà d’ajuda perquè emprengui el camí de tornada a l’escola “amb ganes i estabilitat”.

Com podem motivar els infants perquè acceptin aquesta tornada d’una manera positiva?

Segons Cortès, la clau és no dir-los què és el que han de sentir, sinó animar-los i encoratjar-los a començar a viure l’experiència i, si durant el procés necessiten res, ser allà per donar-los suport. També recomana que els pares no s’obsessionin en aquesta situació més del compte, sinó que es posin en la seva pell i els proporcionin l’espai perquè puguin expressar lliurement el que pensen o el que senten sense sentir-se jutjats. “La comunicació ha de ser empàtica i comprensiva, sense menystenir el que senten o els pensaments que tenen”. Cortès també considera que, tot i això, també cal motivar-los i encoratjar-los a seguir i a no quedar-se amb la pena: “Com deia la meva àvia, se li ha de treure una mica de dramatisme a la situació, però, sobretot, donar-los aquest espai, necessari per a tots”.

Què cal fer si aquest retorn a l’escola va acompanyat de símptomes com ara nerviosisme, mal de cap, tristesa, pèrdua de la gana o mal humor?

Segons Cortès una bona opció és no atabalar-los gaire, sobretot al principi, amb gaires activitats extraescolars. “Si l’infant és petit, on millor estarà després de passar més de sis hores fora de casa i lluny dels seus és, justament, a prop de la seva família. Si volem introduir activitats extraescolars, ho farem amb calma i sempre amb coherència”.

Si el retorn de les vacances comporta, a més, un canvi d’escola, com s’ha d’afrontar?

És un repte afegit. L’afrontament ha de ser el mateix, però com a pares és importantíssim tenir clara la situació que pot viure l’infant i ser molt conscients del que pot sentir i experimentar: “Posar-se en la seva pell és clau per al seu benestar. Però, perquè això passi, cal predisposició, maduresa i temps.”