Criatures 06/08/2021

A l'ESO, continguts o competències?

Prop del 80% de professors de secundària opinen que els continguts haurien de prevaldre sobre les competències

2 min
Alumnes de batxillerat en un institut de Barcelona.

El batxillerat es va convertir aquest curs passat en un tema central de debat educatiu amb moltes veus reclamant un batxillerat més flexible i menys angoixant, que reculli el llegat d’un currículum crític i creatiu de l’ESO i que no estigui únicament enfocat a aprovar la selectivitat. En aquest context, els corrents pedagògics que defensen l’ensenyament per competències argumenten que el batxillerat actual és massa difícil i presenta massa matèries, que als alumnes els costa seguir-lo, que només consisteix en continguts i que això és obsolet. Que els alumnes provenen d’una ESO ja bàsicament centrada en l’educació competencial i que el fet que el batxillerat no ho sigui genera disfuncions. Però, què opinen els docents d’ensenyament secundari? Per conèixer les seves reflexions, la Fundació Episteme va fer una enquesta telemàtica entre el professorat d’ensenyament secundari per saber què n’opinen en la qual van participar prop de 1.200 docents de secundària de Catalunya.

L’estudi mostra que prop del 80% (77,1%) de professors opinen que l’ensenyament basat en continguts serveix per assolir un millor aprenentatge, mentre que només un 22,5 % consideren millor l’educació per competències. Unes dades que contradiuen els arguments dels actuals dissenys educatius, que aposten per un ensenyament basat en competències i en què el professorat ha tingut res o poc a dir. Els resultats mostren també que més del 60% dels professors (62,3%) consideren que els alumnes de l’ESO no arriben amb la preparació necessària al batxillerat. Respecte al nivell d’exigència acadèmica impartit al batxillerat, un 53,6% el consideren adequat, un 38,6% el consideren insuficient i només un 7,8% el consideren excessiu.

La consulta també va voler saber l’opinió dels professors respecte al nombre d’assignatures que s’imparteixen al batxillerat. En aquest sentit, un 65% el consideren adequat, mentre que tres de cada deu professors (32%) creuen que és excessiu i només un 3% pensen que és insuficient.

Respecte a l’estratègia d’ensenyament predominant a les aules, les activitats pràctiques ocupen un 7,9%, les classes magistrals s’imparteixen en un 8,3% i la combinació de totes dues estratègies és la més utilitzada, en un 83,8% dels enquestats.

I sobre la durada del batxillerat, un 40,4% pensen que la millor opció seria de tres cursos i un percentatge lleugerament inferior (36,8%) opinen que estaria bé deixar dos cursos amb la possibilitat de fer-ho en tres. L’actual opció de dos cursos és la menys valorada (22,8%) entre el professorat.

Preparació preuniversitària

Una clara majoria (68,9%) entenen que les proves d’accés a la universitat incentiven l’interès i l’aprenentatge de l’alumnat, contra un 31,1% que pensen que més aviat els perjudica. Tot i així, es considera majoritàriament que els alumnes surten ben preparats per afrontar els cicles formatius de grau superior (CFGS), un 70,6%, un percentatge que baixa si ens referim als estudis universitaris humanístics i socials (53%) i que encara baixa més pel que fa a la preparació per a carreres científiques o tecnològiques (44,6%).

stats