ELISENDA SORIGUERA

Les maternitats reals a Instagram

Del confinament ha nascut una sèrie de vuit capítols -emesa a través d’Instagram- que busca mostrar una visió més realista i pròxima del que és la maternitat. Es tracta de @maternidades

Andrea Ros, a l’esquerra, i Paola Roig han impulsat la sèrie per visibilitzar la maternitat / MATERNIDADES Zoom

Andrea Ros és actriu, directora, guionista i mare de dues criatures d’un i tres anys. També és qui s’amaga rere @madremente, un projecte nascut a Instagram que lluita per visibilitzar la maternitat i la necessitat de recursos i suport per poder transitar-hi. En aquest projecte audiovisual fa tàndem amb Paola Roig, psicòloga perinatal a Pell a Pell, també doula, assessora de lactància, escriptora i mare des de fa dos anys. A Instagram la coneixereu com a @paoroig i descobrireu com treballa per visibilitzar i cuidar la salut mental de mares i criatures. Es van conèixer a través d’aquesta xarxa social: “Ens llegíem mútuament i vam veure que estàvem en la mateixa sintonia. Vam decidir fer un cafè i va sorgir l’amor”, diuen somrient.

Un amor que ha crescut i que s’ha convertit en la primera temporada de vuit capítols d’una sèrie que han creat conjuntament i que han publicat també a Instagram@Maternidades.laserie. És una sèrie de ficció, però el que hi expliquen és molt real. Cada capítol és un monòleg d’uns cinc minuts interpretat per la mateixa Andrea Ros, que es converteix camaleònicament per explicar la vivència de la maternitat des de punts de vista diversos, fent una radiografia de realitats diferents. Cada capítol és una nova mare, una nova maternitat, amb les seves llums i les seves ombres.

Un fotograma de la sèrie Zoom

Un fotograma de la sèrie / @Maternidades

Ros i Roig expliquen que hi ha poca narrativa (també audiovisual) que plasmi la maternitat com la vivim i sentim realment: “En general les dones hem estat narrades per homes, i la maternitat mai ha estat un tema central. Quan ho ha estat, era des de la mirada masculina, sense mostrar les sensacions, emocions i sentiments que ens travessen a les mares”, comenta Roig. A la sèrie mostren una representació real de la maternitat en la ficció audiovisual.

L’EMPENTA DEL CONFINAMENT

El projecte inicial de la sèrie era molt més gran del que ara han compartit: “Era un projecte massa gros, molt car de fer. Vam decidir començar amb una cosa més petita que ens poguéssim autoproduir, sense necessitat de dependre de ningú”. I el confinament va ser l’empenta final per accelerar aquesta versió més reduïda i adaptada del projecte, que van estrenar a mitjans de maig.

A la sèrie mostren una representació real de la maternitat

“Com que són monòlegs, el que fèiem era escriure’ls separadament i compartir-los. Conjuntament hem escollit els textos que ens ressonaven més o ens semblaven més interessants, i així hem fet la tria dels vuit primers episodis”, diu Ros. En aquest projecte ha vinculat les seves dues facetes professionals, la d’actriu i la d’acompanyant de maternitats. “Venia d’uns mesos pensant que soc dues coses professionalment i ho volia ajuntar. Haver trobat la manera de fer-ho m’ha fet molt feliç”, diu.

El feedback de les emissions ha sigut molt positiu: en dues setmanes ja l’havien vist gairebé 30.000 persones. “Un gran problema és la soledat que senten les mares. Pensar que les coses només ens passen a nosaltres mateixes. Ho hem vist amb la resposta que hem tingut: veure a la sèrie que el que els passa també passa a més mares, veure-s’hi representades, és molt important per gestionar el sentiment inicial de soledat i pensar que estem juntes en tot això, malgrat que siguem lluny”, conclou Roig.