Embaràs 13/08/2016

Treballar la psicomotricitat infantil

Treballar el moviment en edats primerenques de la canalla els aporta beneficis motrius, cognitius, comunicatius i afectius

Paloma A. Usó
5 min
Treballar LA PSICOMOTRICITAT INFANTIL  Per potenciar la motricitat fina  I per  treballar la motricitat gruixuda

Potenciar i treballar la psicomotricitat en la petita infància (especialment de 0 a 3 anys) és clau per al desenvolupament motriu, cognitiu, comunicatiu i afectiu de la canalla. De fet, els infants creixen, juguen i aprenen principalment a través del moviment i de la relació amb els altres.

Laia Delriu, psicòloga infantil i directora del centre infantil Dintell de Barcelona, detalla que la psicomotricitat és “la capacitat que tenim els éssers humans per generar un moviment per nosaltres mateixos”. “Cada moviment, per senzill que sigui -matisa-és possible gràcies a la interacció de certs músculs, i està controlat per processos complexos del cervell. Intervenen molts factors a l’hora de moure’ns, i en el cas dels infants també”. Delriu argumenta que és “important saber que els moviments han de ser apresos i practicats al llarg del temps; així els resultats són més efectius i duradors en el temps”.

La psicòloga infantil apunta que els components de les habilitats motrius són la constància i la resistència, la força i dosificació de l’energia, l’agilitat, coordinació i control del cos, la velocitat i capacitat de resposta i l’equilibri. És normal que cada infant destaqui més en un aspecte que en un altre. Per això reflexiona: “Els professionals hem de ser capaços de detectar quin és el punt fort i quin el feble de cada infant i acompanyar-lo, estimular-lo i donar-li eines perquè desenvolupi capacitats que potser ni ell mateix sabia que tenia”. L’experta, que fa dues dècades que treballa amb criatures de 0 a 3 anys, té clar que “mai s’ha de subestimar els infants i pensar que no són capaços de fer segons quines coses”. “Tot al contrari -assegura-, hem d’oferir-los espai, seduint-los amb propostes engrescadores, proporcionant-los confiança i donant-los temps: segur que obtindrem uns resultats més que significatius!”

UN AMPLI VENTALL

El ventall del moviment és molt ampli i la motricitat se subdivideix en fina i gruixuda. De ben petitons els nadons comencen a interessar-se pel món que els envolta, i cada cop tenen més interès a tocar, moure’s, desplaçar-se. “Si el cos els acompanya, podran disfrutar i buscar nous reptes que els enriquiran un munt”, reflexiona Delriu. “Cal estimular, però no sobreforçar. O sigui, no s’han de cremar etapes abans d’hora”, alerta. I ho exemplifica: “Si un nen de sis mesos encara no aguanta bé l’esquena en posició vertical, assegut, no serà bo intentar que estigui assegut... L’ideal seria respectar el seu propi ritme fins que arribi un moment que ell, per si sol, arribi a aquest estat”, raona Delriu.

La motricitat fina es refereix a tasques petites i delicades que es poden fer amb els dits o amb músculs facials, com ara agafar, parlar, pintar, fer la pinça amb els dits de les mans... La motricitat gruixuda són els grans moviments del cos, com córrer, saltar..., i es desenvolupa del cap fins als peus. A través seu, l’infant va adquirint noves capacitats que li donaran facilitat de moviment corporal. A les llars d’infants s’ofereix la panera dels tresors als nens d’entre 6 i 12 mesos, un joc d’exploració que consisteix a posar elements de diferents textures, materials i formes -cargols de mar, una esponja natural, argolles de cortina, una cullera de fusta, un embut...- a dins d’una panera o capsa. Amb aquest joc l’infant desenvolupa la coordinació d’ulls, mà i boca, ja que pot accedir fàcilment als objectes i portar-los a la boca per conèixer-los.

JOCS DE 0 A 4 ANYS

Quim Salvador és psicòleg de formació i juntament amb Eva Gómez, màster en joc cooperatiu, van crear el 2014 Jugaia (www.jugaia.com), una botiga online especialitzada en jocs i joguines educatius, amb valors i molt originals. Des de la seva seu física a Sant Quirze del Vallès expliquen com entenen la seva tasca: “A Jugaia ens agrada pensar en el desenvolupament dels infants com una successió de moments que, tot i que són naturals, són també màgics... de sorpresa i estupefacció”. Salvador reflexiona: “No ho recordem, però segur que la primera vegada que vam ser capaços de caminar va ser un moment màgic, o la primera vegada que vam encaixar una peça al seu lloc segur que va ser una fita increïble”. Gómez afegeix que “amb el temps, normalitzem els moviments, els mecanitzem, però certament hi ha alguna cosa extraordinària en entendre i predir la velocitat d’un objecte per agafar-lo al vol, o en entendre com funciona l’equilibri per aixecar una torre de blocs de fusta”. Les joguines que comercialitzen, diuen, “respecten el desenvolupament natural dels infants i estan fetes de materials seleccionats per la seva naturalitat”.

Per potenciar la motricitat fina

Laia Delriu proposa activitats per estimular la motricitat fina dels menuts.

  • Agafar taps de suro i posar-los dins d’un pot.
  • Preparar un pot i fer forats a la tapa i que els nens s’entretinguin a posar-hi a dins bastonets de les orelles.
  • Dibuixar amb el dit sobre una superfície plena de xocolata.
  • Preparar una safata amb nous i unes pinces i fer-los passar el fruit sec a una safata per fer glaçons o a una ouera sense que caiguin.
  • Fer-los posar dins dels forats d’un colador o un recipient amb forats palletes de colors o fer-los passar macarrons per un cordill i fer un collaret.

La parella d’experts proposa quatre joguines de proximitat, fetes a Catalunya, que potencien la motricitat fina. A partir d’un any, quan l’infant és capaç d’agafar objectes, es pot jugar amb una torre d’anelles. “Un dels primers reptes motrius serà encaixar-les unes a dins de les altres. És un moviment que requereix una certa concepció espacial i domini dels moviments. Es tracta de moviments senzills que requeriran més o menys perícia, depenent de l’anella, si és més o menys gruixuda”. A partir dels 2 anys, recomanen el nino Sac de Kidnelis per aprendre a vestir-se sol: és de roba, té un cos tou envoltat de cremalleres, betes adherents, botons, cordills. “Aquí la motricitat es torna més complexa perquè per cordar un botó cal coordinar dues mans i per fer servir una cremallera també”, destaquen. Dels tres anys en endavant són ideals uns bols i glans amb pinça. “Jugar a agafar els glans i a col·locar-los als bols ajuda en el perfeccionament de la prensilitat natural i en la coordinació visual. Es tracta ja d’un moviment molt més precís en què cal tenir pols. És un salt en la motricitat fina”, argumenten. I a partir dels 4 anys aconsellen el Modulmax, un joc de construcció en què els requeriments de motricitat fina es fan més grans. “A més cal planificar espacialment el que volem fer. Caldrà imaginar què volem fer abans d’executar-ho i caldrà executar-ho amb molt de pols, ja que les construccions són horitzontals”, conclou Salvador.

Per treballar la motricitat gruixuda

Laia Delriu, psicòloga infantil, també ofereix propostes per treballar la motricitat gruixuda:

  • Agafar uns coixins grans i durs i en forma de quadrat perquè els nens intentin pujar-ne i baixar-ne. Això els ajudarà a agafar to muscular i a enfortir les cames.
  • Aconseguir unes rodes de cotxe (que podem pintar perquè siguin més divertides) i posar-les en forma de camí perquè cadascú al seu nivell intenti pujar-hi o entrar-hi i sortir-ne.
  • Saltar al ritme d’alguna cançó divertida que engresqui la canalla.
  • Pujar i baixar escales.
  • Aprofitar el bon temps per fer activitats aquàtiques com nedar, xipollejar, jugar amb un xurro...
stats