La revolució com a dones, mares i artistes

Dones. Artistes. Parella. Mares. I revolucionàries. Les artistes visuals Silvia Campidelli i Luna Coppola (a la fotografia), totes dues italianes instal·lades fa anys a Barcelona, ostenten aquests cinc títols -el de dones per genètica i la resta per vocació, voluntat i il·lusió- fent autèntics malabars laborals. Des que fa dos anys van ser mares dels bessons Noah i Victoria s’han vist qüestionades com a professionals -si serien capaces de continuar produint, viatjant, complint amb la feina...- pel fet d’incorporar, a temps complet, els seus fills en el seu dia a dia com a artistes. “Fa uns 14 anys que visc a Barcelona -explica Coppola-. La Silvia i jo ens vam conèixer en una residència artística a Nova York i amb d’altres creadors vam fer el Duae Collective, amb l’objectiu de ser una plataforma multidisciplinària de diferents artistes internacionals. Amb el temps ens vam fer parella, vam tornar a Barcelona i ens va sortir una residència a la Fabra i Coats. Vam decidir tenir fills i a partir d’aquí va començar un canvi transcendental en la nostra vida”. “Vam descobrir que voler ser artistes i mares a temps complet anava contra el sistema actual, instal·lat encara en el patriarcat. El govern espanyol no aposta per una conciliació real i les ajudes són mínimes. Fins i tot ens vam trobar amb moments d’hostilitat d’altres artistes i de part d’alguns treballadors de l’administració, que veien amb molt mals ulls que criéssim els nostres fills mentre treballàvem. Com si això no fos possible, com si fóssim menys professionals”, lamenten.

Per això van redactar el manifest 'Yes, of course, we are mothers' (penjat a www.duae.org inspirats en la Mother House de Londres. Reclamen més suport i dotació econòmica a l’administració per treballar per promoure la conciliació en la criança i la coeducació, i que les mares, pel fet de ser-ho, no quedin relegades a casa i hagin d’aparcar la carrera professional. “Hem de demostrar, constantment, que som bones en la nostra feina”.

El 23 de gener van inaugurar l’exposició 'Besòs, a noble ecosystem' a la Fabra i Coats de Barcelona (vegeu-ne el complement). L’espai el van dissenyar tenint en compte la importància dels espectadors petits, i els fa participar. “Hi han passat moltes escoles i veus com l’art empodera l’infant. També reivindiquem que els museus i les sales d’art siguin pensades amb els ulls de nen. No volem xiquiparcs, sinó espais acollidors. La sort és que la nostra comissària és dona, mare i amb una prestigiosa carrera, i ha sigut un puntal a l’hora de donar-nos suport”, diuen.

Totes dues treballen molt i des de l’excel·lència. De fet, van ser seleccionades per la Phototriennale d’Hamburg, un prestigiós certamen gràfic que es va celebrar entre el juny i el setembre de l’any passat, amb artistes d’arreu del món. “A Alemanya vam descobrir que hi ha una sensibilitat diferent en favor de la maternitat, amb molt de suport en tots els àmbits. Portàvem els nostres fills a tot arreu i, fins i tot, vam ser protagonistes positives a la premsa com a exemple bo de conciliació”. Mentre els nens anaven creixent, gatejant i aprenent a caminar, van participar en diferents accions artístiques europees. “Quan els nens tenien set mesos vam estar deu dies en una casa vaixell a Amsterdam amb altres artistes i es va crear una relació d’autèntica família”.

LA MOTHER HOUSE DE LONDRES

El setembre del 2016 un grup anomenat Procreate Project CIC va engegar a Londres la Mother House, el primer estudi d’art de la ciutat amb cura infantil integrada. El gener del 2018 s’ha obert el segon. Són espais de creació que pretenen “ajudar les artistes que són mares, creatives, autònomes i emprenedores a aportar un espai inspirador que els permeti continuar treballant mentre es nodreix la dedicació de la paternitat i la maternitat”, segons expliquen a la seva web. El model “facilita la integració i l’intercanvi amb la pràctica artística de les mares, que acosta el desenvolupament de les criatures a l’art”. Els impulsors volen anar establint-se en altres àrees de Londres i del Regne Unit per donar suport al desenvolupament artístic femení a través de la maternitat. “El model promou l’aferrament i la inclusió. Volem facilitar una solució única als problemes que hem identificat al Regne Unit: l’atenció infantil és poc finançada i escassa i es basa, en gran mesura, en la separació del nen i la mare”.

En les dues seus actuals hi ha un espai per practicar arts professionals en forma d’estudi d’art obert. L’espai s’organitza en seccions assignades que s’adapten a les necessitats dels artistes que treballen en diferents mitjans i formes. “Hi ha activitats organitzades per a nens, guiades i supervisades per un equip especialitzat. A més, es facilita suport professional a mida per alimentar cada artista”, subratllen des de Procreate Project.

Un recorregut social, urbà i ambiental pel Besòs

Fins demà l’Espai Zero del Centre d’Art Contemporani-Fabra i Coats acull l’exposició Besòs: a noble ecosystem, del col·lectiu Duae Collective, format per Campidelli i Coppola, dues artistes residents a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. Els últims dos anys han explorat i estudiat el riu i el seu ecosistema social, urbà i natural en un projecte artístic multidisciplinari que ha generat un gran arxiu en què han participat diferents agents socials. A l’espai expositiu també hi ha una zona dedicada als infants, on poden participar activament en els continguts del projecte i situar-se com a espectadors privilegiats. La creació de l’espai respon al manifest impulsat per Duae Collective, artistes visuals i mares a temps complet, 'Yes, of course, we are mothers', que proposa la reflexió i el debat sobre la maternitat i la paternitat en relació amb el món de l’art.