Parir en temps de coronavirus
LAURA SANTIAGO

Parir en temps de coronavirus

Parir en temps de coronavirus / GETTY

El seguiment de l’embaràs s’ha vist modificat i moltes mares viuen amb angoixa aquest moment

La recta final d’un embaràs, especialment quan es tracta del primer, acostuma a ser un període ple d’il·lusió, però també de neguits. Aquests nervis habituals es poden veure intensificats en el moment d’incertesa actual, en plena pandèmia del coronavirus, ja que tot i que el control de l’embaràs és un dels serveis sanitaris que es mantenen, el seguiment s’ha vist afectat per les mesures de prevenció.

Sònia Garcia, llevadora del CAP Manso de Barcelona, explica que les visites de control s’estan fent majoritàriament per telèfon, i s’intenta que les presencials siguin només les imprescindibles, valorant en cada cas els riscos i els beneficis. Les analítiques es fan amb normalitat, però s’ha deixat de recomanar l’última de les tres ecografies habituals, sempre que no es detecti cap risc. Les classes prepart també han quedat anul·lades i moltes professionals estan fent grups a través de reunions virtuals, amb unes càpsules informatives creades per l’ICS. La Julia Altarriba, embarassada de 26 setmanes del seu segon fill, no ha tingut temps de començar el grup de preparació al part que s’organitzava al seu centre de salut, des d’on li han proporcionat informació en línia, i tampoc no ha pogut visitar els paritoris de l’hospital que ha escollit, com tenia previst. Per suplir la visita, el seu hospital ha organitzat trobades digitals amb unes quantes famílies per mostrar-los els espais i resoldre dubtes.

Les visites de control a les embarassades s’estan fent majoritàriament per telèfon, i s’intenta que les presencials siguin només les imprescindibles Zoom

Les visites de control a les embarassades s’estan fent majoritàriament per telèfon, i s’intenta que les presencials siguin només les imprescindibles / GETTY

La Julia reconeix que el fet de tenir ja una criatura li aporta serenor en aquests moments, però creu que si fos primerenca estaria molt angoixada davant la perspectiva de passar un postpart en soledat. Per aquesta experiència està passant l’Alicia Andrés, que va ser mare del Liam a la Clínica Quirón el primer dia del confinament. “Si ser mare per primera vegada ja és difícil, fer-ho amb tota l’apocalipsi actual és molt fort a nivell emocional”, explica. Va entrar al paritori sense ser gaire conscient de la situació en què es trobava el país, però el segon dia d’ingrés “l’ambient de l’hospital va canviar completament: tothom anava amb mascareta i el personal va deixar d’entrar tan seguit a l’habitació”. Li van dir que marxés de seguida que pogués, i la sensació d’emportar-se el fill a casa “amb mascareta, guants i el plàstic de la pluja del cotxet per si de cas va ser horrible”. Lamenta que no podrà fer el curs de massatge infantil que tenia previst ni les visites i les passejades en família que havia imaginat. Però valora l’oportunitat d’estar tots tres tranquils a casa “per poder establir bé el vincle i la lactància materna”. El grup de suport a la lactància del seu CAP, al qual pensava assistir, també s’ha anul·lat.

L'Alicia i el Benji, arribant a casa amb el petit Liam Zoom

L'Alicia i el Benji, arribant a casa amb el petit Liam / Alicia Andrés

Justament davant l’absència de grups presencials, i amb els hospitals donant altes precoces, a moltes mares els falten eines per valorar el bon establiment de la lactància. En aquest context, la start-up catalana LactApp, una aplicació gratuïta per resoldre dubtes sobre lactància materna, ha arribat a triplicar el volum diari de consultes i ha passat de 30.000 usuàries actives mensuals a 50.000. “A les dones els està costant accedir a l’atenció sanitària, ja sigui per por d’anar a un centre de salut innecessàriament o pel col·lapse evident dels centres i els telèfons de contacte”, explica l’assessora de lactància i llevadora Laia Aguilar, de LactApp. Aquests dies també reben moltes consultes de sanitàries preocupades per les seves pròpies lactàncies, de dones amb covid-19, d’embarassades angoixades per la situació i de dones puerperals que han passat per una experiència de naixement difícil. “La por també es viu als paritoris, ja que els professionals que estan atenent les mares tenen una pressió inimaginable per assegurar la salut de les dones, dels bebès i la seva pròpia”, diu Aguilar.

MÉS PARTS A CASA

Aquesta por ha disparat la demanda de parts a casa, segons explica la llevadora de Néixer a Casa Inma Marcos. “Des de l’inici del confinament hem rebut una allau de peticions” de dones que manifestaven la por d’anar a l’hospital, explica. El seu equip ha rebut 24 noves peticions en 20 dies, però ni ella ni altres companyes de professió les han pogut atendre perquè que ja tenen l’agenda plena. Els parts de Néixer a Casa també s’han adaptat a les recomanacions sanitàries, i les visites no urgents s’atenen per Skype. Les presencials, també els parts, es fan amb tota la protecció necessària.

El coronavirus ha disparat la demanda de parts a casa

Als hospitals, però, a les dones sanes els esperen protocols molts semblants als d’abans, segons assegura el cap de servei de medecina maternofetal de l’Hospital Clínic, Francesc Figueras. Les altes precoces, que ja s’estaven donant a les 24 hores en naixements sense complicacions, s’intenten avançar ara a les 12 hores, amb una visita a domicili posterior. Tant als paritoris com a planta, els sanitaris atenen amb protecció, una mesura de seguretat que també segueixen les usuàries: “El 95% de les dones que arriben de part ja porten la seva pròpia mascareta”.

La meitat del personal de les consultes externes del Clínic treballen des de casa, i fan per telèfon totes les visites que no cal que siguin presencials. També ajornen les no essencials. El tancament d’altres hospitals que atenien parts per optimitzar recursos davant la pandèmia ha fet que el Clínic absorbeixi els naixements de l’Hospital General de l’Hospitalet, així que està registrant prop d’un 40% més de feina que abans.

Les altes precoces, que ja s’estaven donant a Les 24 hores en naixements sense complicacions, s’intenten avançar ara a les 12 hores

Tot plegat provoca, segons Aguilar, que l’atenció al part no sempre sigui viscuda amb la tranquil·litat que requereix aquest moment vital. I això pot tenir conseqüències en el postpart immediat. En aquest sentit, la gestió de les expectatives és “crucial” en l’afectació que el confinament té en les mares recents, exposa la psicòloga perinatal Iliana Paris. “Hi ha dones que se senten soles i desbordades, encara que altres poden gaudir del postpart” amb més tranquil·litat, ja que aquesta situació els ha permès submergir-se en aquest procés sense pressa ni amb la pressió de les visites.

Paris recorda que la recta final de l’embaràs sempre és un moment d’alta sensibilitat emocional. Per alleujar els neguits, recomana centrar-se en la confiança en el propi cos, en les variables que sí que es poden controlar, treballar la connexió amb la persona que les acompanyarà en aquests moments, informar-se de quins protocols està seguint el seu hospital i buscar noves xarxes de suport alternatives, com ara grups de criança virtuals.