A.F.

Lactància materna, l'opció més sostenible

Donar el pit durant sis mesos pot estalviar més de 100 kg de CO2

Lactància materna, l'opció més sostenible / GETTY Zoom

La llista de beneficis que la lactància materna té per a la salut (tant present com futura) de la mare i del nadó és llarga i, a més, cada poc temps se n'hi incorpora una de nova. Entre els avantatges per a la dona, se sap que redueix el risc de determinats tipus de càncer (de mama i d'ovari) i de desenvolupar malalties com la hipertensió. Pel que fa als beneficis per als nens i nenes, està demostrat que la llet materna aporta protecció enfront de les malalties infeccioses, disminueix la incidència i la gravetat de les diarrees, redueix el risc de patologies infantils freqüents com les infeccions respiratòries i l'otitis mitjana aguda, prevé les càries i augmenta la intel·ligència.

Les recomanacions de l'OMS respecte d'aquesta qüestió són molt clares: aconsella la lactància materna de manera exclusiva durant els primers sis mesos de vida i fins als dos anys, com a mínim, de manera complementària a l'alimentació sòlida.

L'OMS aconsella la lactància materna de manera exclusiva durant els primers sis mesos de vida

Però, a més, aquest tipus d'alimentació aporta una altra mena d'avantatges la repercussió dels quals encara no és prou coneguda per bona part de la població, i que cada vegada té més importància en el context sanitari, climatològic i mediambiental actual: els beneficis des del punt de vista de la sostenibilitat i el benestar de la planeta. "Es tracta d'un aliment natural i renovable, que no deixa petjada de carboni en el medi ambient; no requereix envasat, transport ni combustible per a la seva producció, preparació i consum, i tampoc no produeix deixalles". Aquestes són les raons principals per les quals la lactància materna té un protagonisme creixent en totes les iniciatives adreçades a millorar la sostenibilitat mediambiental, segons Anna Bach Faig, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora del grup de recerca FoodLab de la mateixa universitat.

De fet, des de fa ja uns anys, cada vegada hi ha més literatura científica que demostra el vincle estret que hi ha entre aquesta opció alimentària i fenòmens com el canvi climàtic. Una de les recerques més recents en aquest sentit va ser la duta a terme per experts de l'Imperial College de Londres (Regne Unit), publicada al British Medical Journal i que aporta dades molt reveladores sobre aquesta qüestió: donar el pit durant sis mesos significa un estalvi d'entre 95 i 154 kg d'emissions de CO2 per nadó per comparació amb la llet de fórmula. Una altra dada interessant aportada per aquest estudi és que la quantitat d'aigua calenta necessària per escalfar els biberons de la llet de fórmula implica una despesa anual d'energia equivalent a la de carregar 200 milions de telèfons mòbils.

Cal destacar el paper de la llet materna com a element principal d'un sistema alimentari sostenible

Precisament, enguany, la Setmana Mundial de la Lactància Materna –que es va celebrar de l'1 al 7 d'agost– va posar el focus en aquest impacte important en la salut planetària, per destacar el paper de la llet materna com a element principal d'un sistema alimentari sostenible, a més d'altres avantatges des del punt de vista mediambiental, com assenyala María José Rodríguez Lagunas, professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i professora de la secció de Fisiologia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona: "El pit de la mare és el millor envàs que existeix: estèril, capaç de dosificar la quantitat exacta que requereix el nadó i a la temperatura òptima. Substituir això per una llet de fórmula implica l'ús de recursos addicionals: d'una banda, l'ocupació d'envasos procedents de la fórmula infantil mateixa, però també el consum d'aigua, l'ús dels biberons i les tetines, els productes per esterilitzar, els escalfadors, etc."

María José Rodríguez Lagunas afegeix que optar per la lactància materna evita l'impacte negatiu en la petjada ecològica que prové dels ingredients de la fórmula infantil, tant de la llet com d'altres components afegits com olis, vitamines, etc.; de la producció del preparat en si mateixa i del transport. "Per això, donar el pit no és només més saludable per al nadó, sinó que també ho és per al medi ambient", afirma.

Per a Natalia Panadero, investigadora del grup FoodLab de la UOC, una dada molt il·lustrativa i reveladora és que, segons algunes recerques realitzades sobre aquesta qüestió, els països més afectats pel canvi climàtic també mostren les taxes més baixes de lactància materna.

Conciliació i altres barreres a una lactància "plena"

Tot i les recomanacions de l'OMS, la realitat és que només entorn del 40% dels nadons nascuts anualment són alimentats exclusivament amb llet materna fins als sis mesos d'edat. "La majoria de les mares acostumen a estar prou conscienciades, però de vegades es troben amb dificultats durant aquest període que propicien que acabin abandonant aquesta pràctica, i, també, moltes d'elles no són capaces de dur a terme el calendari recomanat a causa, entre altres factors, de motius laborals", afirma María José Rodríguez Lagunas.

Les dificultats que afronten algunes mares per donar el pit i els problemes de conciliació laboral són barreres per a la lactància materna

Pel que fa a les principals raons argumentades per abandonar la lactància i les situacions més típiques que es produeixen sobre aquesta qüestió, aquesta experta comenta que durant les primeres setmanes, les mares (sobretot les primerenques) s'enfronten a una gran quantitat de reptes que han de compaginar amb el cansament i, de vegades, amb el dolor i l'estrès. "A això cal afegir-hi que moltes vegades els lactants no s'agafen correctament al pit, cosa que provoca dolor i fins i tot clivelles al mugró. D'altra banda, els nadons poden guanyar poc pes i fins i tot perdre'n, la qual cosa implica un estrès afegit per a la mare (i per al pare) al no tenir control sobre la quantitat d'aliment que ingereix l'infant, i de vegades arriben a pensar que la seva llet no alimenta o no és bona, i que per això no aconsegueixen saciar el seu fill. Si no es rep un bon suport per part de les llevadores (entre altres professionals sanitaris), per exemple, mitjançant grups de lactància o a la consulta pediàtrica mateixa, és probable que s'acabi optant per la solució més ràpida: el biberó. D'altra banda, cal no oblidar que encara ara no resulta fàcil combinar la lactància i la vida laboral".

Segons María José Rodríguez Lagunas, continua sent necessari invertir més temps i recursos per promocionar la lactància materna i, en aquest sentit, posar en valor l'aportació mediambiental pot ser un element afegit que ajudi a augmentar la conscienciació sobre els avantatges d'aquesta opció.