Acompanyar la lactància

“Apoderem-nos, fem possible la lactància materna”. Amb aquest lema s’ha dut a terme enguany la Setmana de la Lactància Materna, per fer visible la necessitat de millorar i promoure les polítiques favorables a la família que permeten aquesta pràctica.

Les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), d’Unicef, de l’Associació Americana de Pediatria i del Comitè de Lactància de l’AEP són lactància materna exclusiva fins als sis mesos i prolongar la lactància juntament amb altres aliments fins als dos anys o més, o fins que la mare i el fill vulguin.

Beneficis

Com sabem, són nombrosos els beneficis de la lactància materna tant per a la mare (entre d’altres, afavoreix l’establiment del vincle mare-nadó, ajuda a la recuperació del pes després del part i és un factor de protecció davant del càncer de mama i d’ovari), com per al nadó (conté la quantitat adequada de nutrients, més fàcils de digerir que els de la llet de fórmula, per això evita problemes digestius; la llet materna conté defenses que ajuden a immunitzar-se davant possibles infeccions, protegeix davant possibles al·lèrgies i té un efecte protector de la mort sobtada, entre altres aspectes positius).

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, a l’estat espanyol només el 68,40% dels nadons amb sis setmanes de vida prenen pit de manera exclusiva; als tres mesos de vida el nombre d’infants que prenen llet materna de manera exclusiva passa a ser el 52,48% i quan parlam de nadons de sis mesos, aquesta xifra s’ha reduït al 24,72%.

Totes les dones poden?

La falta de llet pot ser una percepció errònia de la mare que la pot dur a deixar l’alletament. L’OMS reconeix que més del 97% de les dones poden donar el pit de manera satisfactòria. Convé tenir present que la hipogalàctia (poca producció de llet) és un trastorn multifactorial. És a dir, els factors que poden desencadenar-la són nombrosos i variats. De vegades tenen relació amb la mare (alteracions de tiroides, síndrome de Sheehan, síndrome d’ovaris poliquístics, hipoplàsia, entre d’altres), unes altres amb el maneig de la lactància (lactància insuficient o amb horaris, succió deficient o poc efectiva, problemes de succió del nadó derivats d’una possible anquiloglòssia, torticolis congènites, entre d’altres). També pot haver-hi diversos d’aquests factors implicats. Molts d’aquests problemes, amb suport, es poden tractar a fi d’arribar a realitzar una lactància materna exclusiva satisfactòria.

Allò que és cert és que la veritable hipogalàctia és molt estranya i podria estar produïda per algun d’aquests factors: la hipoplàsia –la glàndula no s’ha desenvolupat durant l’adolescència– o per una cirurgia de pit quan s’hagin tallat tots els conductes. En aquests casos la producció podria no ser suficient per alimentar el nadó i caldria complementar-la amb llet materna de banc o bé amb llet de fórmula.

Sentir-se acompanyades

Com informa l’OMS, la lactància materna és alhora un acte natural i un comportament que s’aprèn. Les investigacions demostren que les mares necessiten un suport actiu per instaurar i mantenir un alletament adequat. És important que tinguin una bona informació abans i després del part, que se sentin acompanyades per la família, la comunitat en general i el sistema sanitari. Donar el pit pot ser el més meravellós del món, però també pot ser un camí ple d’obstacles. Per tant, aquí és on tothom se n’ha de responsabilitzar.

La mare necessita conèixer el seu nadó, necessita retrobar-se a ella mateixa i acceptar els canvis que es produeixen al seu cos, necessita pau, amor i no sentir-se jutjada. En definitiva, necessita trobar el suport dels que l’envolten. Per aquest motiu moltes mares cerquen un espai de trobada amb altres mares per poder sentir-se compreses i escoltades. Què pot fer la societat en general per donar suport a la lactància? Són moltes les coses que hi ha per fer, però en podem enumerar algunes.

• Els governs tenen molt a fer-hi a través de mesures de tipus informatiu i també, i molt important, en relació a la legislació laboral, com per exemple promoure les polítiques d’igualtat i de conciliació laboral amb objectius com la consecució d’un equilibri entre la feina remunerada i no remunerada i la cerca de la corresponsabilitat de parelles i famílies vers la criança.
• Es necessita un programa d’educació sanitària per al personal que té contacte amb les mares i els seus fills, a fi de reciclar-se amb les últimes actualitzacions i poder donar una informació verídica.
• L’educació del públic en general sobre avantatges de la llet materna mitjançant tots els sistemes de comunicació disponibles.
• Procurar donar facilitats a les mares perquè alimentin els seus fills al pit a qualsevol lloc que desitgi la mare i, sobretot, als llocs de feina.

Maria Antònia Isern és assessora de lactància de l’Institut Balear de Pediatria