Joc i moviment lliure a la presó de Wad-Ras

Viure entre reixes i privat de llibertat no és gens fàcil, i encara menys per a una mare amb fills petits. Tot i així a Espanya, segons l’article 38.2 de la llei orgànica general penitenciària, “les internes poden tenir la companyia dels seus fills fins que aquests arriben als 3 anys”. Perquè en aquesta franja d’edat, mentre les condicions físiques i psíquiques de la dona siguin les adequades, és primordial per al desenvolupament de tot infant no separar-se de la mare. A Catalunya, Wad-Ras és l’únic centre penitenciari amb un mòdul de mares, amb capacitat per a 14 recluses amb els seus fills menors de 3 anys. El mòdul és com una illa dins la presó, un espai apartat de la resta; a les parets hi ha colors i constantment se senten crits i rialles d’infants. Algunes recluses tenen cel·la pròpia amb la criatura i d’altres la comparteixen amb un altre nucli familiar. Tenen sala de jocs, pati i menjador propis. Entre elles hi ha diferències, però són com una petita família.

Mentre les mares treballen en les tasques del dia a dia de la presó, o formant-se en algun dels cursos i tallers que s’hi ofereixen, una part de la canalla es queda a l’espai d’escola bressol del mateix centre, perquè la majoria dels nens i nenes van a l’escola bressol municipal Cobi, que és ben a prop del centre, i que des del 2011 els reserva places.

Aquesta rutina domèstica del mòdul de mares a vegades s’atura i hi entren aires de llibertat. Va ser així quan Tata Inti SCCL, una cooperativa no lucrativa i d’iniciativa social, hi va engegar el projecte Vincles a Wad-Ras, un espai amable on mares i fills es podien vincular a través del joc.

Els seus socis fundadors, la Mercè i en Ramon, venen del món social, amb una experiència de més de deu anys en l’àmbit socioeducatiu amb diferents col·lectius en situació de vulnerabilitat. Així, amb el projecte Vincles a Wad-Ras van tenir l’oportunitat de connectar la seva iniciativa de vetllar pel dret al joc amb un col·lectiu que està en una situació vital complexa, com són els infants que viuen amb les seves mares en un espai privat de llibertat com la presó.

La proposta de seguida va tenir molt bona acollida al centre i entre l’administració pública, que en un primer moment va finançar dues sessions lúdiques i creatives per a aquests nens i nenes de 0 a 3 anys acompanyats de les seves mares.

QUAN JUGAR ÉS SINÒNIM DE LLIBERTAT

En les primeres intervencions van posar la mirada en els infants i van muntar diverses instal·lacions de joc i moviment lliure. Tot i que comptaven amb la ludoteca del centre, de seguida van veure que se’ls feia petita. De mica en mica van anar ocupant el passadís principal del mòdul, i això els va permetre oferir un espai més ampli i amable que van omplir de materials de fusta, no estructurats, joc simbòlic i joc heurístic, a més de jocs d’aigua, sorra i experimentació. Com en tot nou projecte, els seus organitzadors tenien nervis i incerteses, però tot va fluir la mar de bé. “L’experiència va ser molt emocionant i enriquidora; tant, que no n’hem pogut marxar encara”, diu la sòcia fundadora de Tata Inti.

Després de les dues sessions finançades per l’administració pública, la cooperativa va continuar visitant el mòdul de mares de la presó un cop al mes però sense cap tipus d’ajuda econòmica. Al final del 2019 va arribar una nova oportunitat. Hi havia finançament disponible per treballar la prevenció de la violència masclista amb les mares. De seguida es van posar en contacte amb el col·lectiu Matriusques, un equip de psicòlogues i professionals expertes en dones, mares i famílies. Durant quatre sessions van poder continuar treballant amb els infants i per primera vegada, juntament amb Matriusques, van crear un espai d’acompanyament emocional per a les mares per poder-se expressar i cuidar. “Volíem generar unes sessions que convidessin al benestar de la mare, a la mirada profunda de cuidar qui cuida que pogués despertar-los les ganes de generar un futur millor (lliure de violència i vincles no saludables), tant per a elles com per als seus fills o filles”, assenyala la Mercè.

RECONEIXEMENT PERÒ SENSE FINANÇAMENT

Després d’aquestes sessions, el centre va preferir tornar a les intervencions de joc i moviment lliure inicials. Des d’aleshores s’estan duent a terme un cop al mes i de manera completament voluntària. Ho explica la Mercè: “La cooperativa ho porta a terme per donar resposta a aquesta realitat desconeguda i invisibilitzada, no volem donar l’esquena als infants, i esperem que algun dia es reconegui i valori la nostra tasca aquí”.

Tant l’administració com el mateix centre de Wad-Ras des del primer dia han tingut voluntat d’escoltar, agrair i reconèixer el projecte. L’educadora referent del mòdul de mares sempre els ha ajudat i els ha donat suport. Però, com recalca la Mercè de Tata Inti, “cal una resposta ferma i clara respecte al finançament del projecte per donar-hi una estabilitat i garantir-ne la continuïtat més enllà d’un cop al mes”. I afegeix: “Com sempre, el ritme de l’administració va massa lent. I creiem que, més que falta de pressupost, hi ha força falta de renovació i d’innovació en programes de justícia, cosa que encara dificulta més fer coses noves i diferents en un sistema tan rígid”. Mentre no arriba l’acord, totes aquelles persones interessades en el projecte poden fer-hi una petita aportació a través de Teaming, una plataforma en què es poden fer donacions d’1euro al mes a iniciatives socials.

Altres projectes de Tata Inti

Tata Inti té altres projectes puntuals (ara aturats pel coronavirus) amb què potencien el joc i el moviment lliure. A Barcelona, al barri de Sants, dinamitzen la Guingueta de jocs de Sants, on les famílies troben un espai de joc lliure i jocs de taula amb valors i cooperatius. També tenen previst fer una cosa similar als Jardins de la Mediterrània. A Esplugues de Llobregat portaran a terme el projecte lúdic Esplujuga.