Com canvia el cos amb l’embaràs

Quan tens un fill tot et canvia: els horaris, les rutines, la vida social i, esclar, el cos. En menys d’un any passes de portar una talla 38 a necessitar uns pantalons dues talles més grans i de comprar sostenidors de la talla 85 a fer-ho de la 90. Res estrany si tenim en compte que, durant nou mesos, has albergat un ésser que ha passat de mesurar uns mil·límetres a arribar als 51 centímetres de llargada i que, per fer-ho possible, el teu cos s’ha hagut de transformar. L'abdomen se t’ha eixamplat per fer lloc a un úter quatre o cinc vegades més gran que el d'abans de l’embaràs, i els pits t'han crescut. A l'aurèola, més fosca, hi han aparegut uns petits bonys anomenats glàndules de Montgomery. I no només això. Segons explica la doctora Elena Carreras, presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, juntament amb els canvis físics en vénen d'altres, com l’augment del volum sanguini, de la capacitat ventiladora o del filtratge glomerular renal. I, davant d'això, no podem fer-hi res. És natural i necessari per gestar el nadó i per preparar el cos per al futur part i el postpart.

El que sí que podem fer és, tal com indica Carreras, facilitar el procés. El 'com' és ben senzill: portar una vida saludable. Això vol dir “menjar bé, descansar, fer exercici moderat i, sobretot, ser feliç”. També escoltar el cos, no forçar-lo ni obligar-lo a fer moviments o exercicis que ens puguin perjudicar l'abdomen, columna o sòl pelvià. El que no té sentit és que una dona que no feia cap esport abans de l’embaràs decideixi posar-se a fer exercicis d’alt impacte en aquest moment. Tampoc que una esportista deixi de practicar qualsevol tipus d’exercici durant la gestació. I, per descomptat, el que és del tot contraproduent és voler recuperar pes i figura al cap d’un mes d’haver donat a llum.

Un cop passada la quarantena, i sempre que la dona se senti preparada, pot anar reprenent les rutines esportives i, molt important, enfortir el sòl pelvià, afeblit després de suportar el pes del nadó i, en alguns casos, malmès després del part.

“Els exercicis específics de contracció i relaxació del sòl pelvià es poden començar a fer quan la dona en tingui ganes, quan senti que físicament està prou bé per fer-los. És més important la perseverança que començar molt aviat i deixar-ho”, comenta la presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia. No fer treballar aquest conjunt de músculs i lligaments pot causar incontinència urinària o fecal, prolapses (desplaçaments d’òrgans), disfuncions sexuals i, fins i tot, pot requerir intervenció quirúrgica per recuperar-los.

Sòl pelvià afeblit

Davant d’aquesta realitat, institucions com l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona van decidir intervenir-hi i van crear un departament per abordar-ne el tractament: la Unitat de ginecologia general i sòl pelvià. Com ens explica José Luis Poza, el responsable de la unitat i cap de ginecologia d’aquest hospital, s’hi tracten les dones que han donat a llum al centre i que, abans del part o com a conseqüència d’una episiotomia o un esquinçament produït durant el part, mostren algun tipus de lesió al sòl pelvià. El primer que es fa és un diagnòstic, i al cap de sis setmanes d’haver donat a llum les deriven a consulta per començar un tractament que té com a objectiu recuperar el to muscular. Un entrenament, adverteix Poza, que haurien de fer totes les dones abans i després del part.

“És important fer rehabilitació de la musculatura pelviana en l’embaràs i en el postpart, independentment de com sigui el part”, afirma el responsable d’aquesta unitat, que considera que enfortir el sòl pelvià no només és clau per prevenir disfuncions derivades de la maternitat, sinó també les que són pròpies de l’edat. I és que, tal com explica Poza, els músculs pelvians, com els de qualsevol altra part del cos, perden rigidesa amb els anys i tendeixen a distendre’s.

Però, ¿què s’ha de fer exactament per mantenir-los tonificats i en forma? Encara que hi hagi disciplines, com el pilates o el ioga, que treballen el sòl pelvià, Poza recomana fer exercicis que l’entrenin i l’enforteixin específicament. Parla, per exemple, dels de Kegel, una sèrie de rutines que es basen en la contracció d’aquest múscul i que, si s’incorporen al dia a dia de la dona, milloren de manera substancial el to del sòl pelvià i, esclar, de la seva qualitat de vida.

D’aquests exercicis i dels beneficis que tenen per a la dona en parla la fisioterapeuta valenciana i especialista en sòl pelvià Beatriz Gisbert. També de la necessitat que un professional valori la musculatura pelviana de la mare una vegada hagi donat a llum. Per la seva consulta hi passen moltes dones amb problemes d’incontinència urinària, prolapses o disfuncions sexuals provocades per un sòl pelvià afeblit després de l’embaràs i del part. Problemes, segons indica, que s’haurien pogut evitar o, almenys, pal·liar amb un diagnòstic a temps i amb un tractament preventiu que inclogués aquest tipus d’exercicis.

“A França totes les dones que donen a llum tenen visita amb un fisioterapeuta que els valora el sòl pelvià i els ensenya a fer els exercicis. Així s’eviten moltes cirurgies i es millora la qualitat de vida de les mares de cara a futurs embarassos i a l’edat madura”, explica Gisbert. I alerta que esports d’impacte com el running o l’aeròbic no només poden danyar el perineu, sinó també impedir que l’abdomen, distès després de l’embaràs, recuperi l'estat normal.

Distensió de l'abdomen

Una opinió que té el suport de Rafael Vicetto, fisioterapeuta i responsable de Stop Diástasis. Aquest professional establert a Madrid i especialitzat en sòl pelvià i diàstasi abdominal, és a dir, en la separació dels músculs rectes de l’abdomen, veu amb preocupació que moltes dones, per falta d’informació i d’un diagnòstic precoç, facin esport abans i després de donar a llum, cosa que pot causar lesions al sòl pelvià i a l’abdomen. “Cal que en els tallers de preparació al part es parli de la diàstasi com una contraindicació molt important després del part i que cal tenir en compte”, explica. La diàstasi és una ferida que triga entre quatre i sis mesos a cicatritzar. Caminar, nedar, fer pilates per a embarassades –això sí, impartit per fisioterapeutes– o fer exercicis específics per a l’abdomen com els que ha dissenyat Vicetto pot ser una bona manera de mantenir-se en forma en els mesos previs i posteriors a la maternitat.

Ventre pla després del part?

Tot i que sovint veiem models i actrius que, després del part, llueixen ventre pla, això no és el més habitual. Com explica la fisioterapeuta Beatriz Gisbert, abans de posar-se a fer abdominals cal saber si el sòl pelvià i l’abdomen estan preparats. Si després d’una valoració el sòl pelvià està feble o danyat, caldrà optar per reforçar-lo amb exercicis tipus Kegel. Si està bé, podrem entrenar l’abdomen i el sòl pelvià juntament amb una dinàmica que combina el tractament postural amb el treball profund de l’abdomen i l’activació del sòl pelvià.